Aloma

Alomaés un conte trist, tristíssim. No us vull pas desanimar des de la primera línia! L'autora, Mercè Rodoreda, empra aquesta tristesa com una lent d'augment per veure el final com el que és: una esperança, una il·lusió dins la foscor que es va covant al final de la novel·la i que suposarà la maduresa definitiva d'una dona feta en les poques hores d'un matí d'adéus i silencis dolorosos.

Aloma estrena l'adolescència en un món poc acollidor, cada cop menys comprensible, que no entén pas les fantasies de la joveneta entestada a embellir les petites i grans misèries que l'envolten i les persones mediocres que les provoquen, les viuen i les pateixen, en un cercle viciat, fins coronar en un drama que ens atenalla lentament el cor com si fóssim els endevins del futur d'aquella família.

Aloma esgarrapa amb dits de cotó una realitat que cada cop l'engoleix més dins la seva grisor, però ella sabrà trobar en el seu propi esperit de superar-se, com un au fènix, el seu propi camí. Aloma mai creurà poder trobar el seu camí en l'amor, però l'afany de viure l'empeny a ell: l'accepta sense poder resistir-se, malgrat saber des del principi que mai serà la princesa de cap home, la reina de cap amant. Pocs hem sigut els que no hem patit amb el nostre primer amor...

Per Aloma la vida és un joc on hi aposta amb males cartes sense ser-ne gaire conscient, es deleix per viure, per sentir, per conèixer, per experimentar allò que tem i malgrat tot la crida amb cants de sirena. Ella no hi desconfia pas: es deixa dur, la vida és bonica a la seva manera... Però a poc a poc intueix que la vida fa pagar cars els errors, molt cars, i és gelosa amb les petites felicitats que passen de puntetes... I tanmateix l'ambient on viu, asfixiant amb els seus egoismes, se les va menyspreant a poc a poc, sense cap raó aparent: només perquè la vida és així.

Fins que vira cap a contracorrent quan decideix el seu propi destí. La vida l'enfortirà amb dos únics cops: un primer, del que aconsegueix amb prous feines recuperar la consciència i que li servirà per un segon cop, més dur potser per ser més íntim, més brutal en la seva realitat. Fer-se gran a partir d'un secret que durà fins a la mort, una llosa social, una taca a la família, una ironia del destí, un consol a la grisor de les seves modestíssimes expectatives –gairebé passives–, amb la fortalesa pròpia d'una espiga de blat.

La brevíssima joventut d'Aloma podria retallar-se sense cap problema des dels anys trenta o quaranta del passat segle i enganxar-la sense manies a un dia com avui. Aloma, adolescent de curiositat prudent i limitada, cercant el seu nord que se li resisteix, és atemporal, com els seus problemes, com la seva fràgil joventut. Fàcilment es podria enganxar la novel·la en un dia com avui, en un barri qualsevol, amb els neguits d'una jove anònima.

Novel·leta costumista, si us enganxa costa de deixar-la d'un dia per l'altre, tant per l'addicció que provoca com per la seva brevetat; Mercè Rodoreda desenvolupa el seu món intimista a breus pinzellades, detalls seleccionadíssims i uns retrats psicològics fàcilment comprensibles.

Recomanable per: aquells lectors que els hi agraden els finals agredolços, diferents, no maniqueus.
No recomanable per: lectors propensos a la malenconia ni a la literatura intimista o de costums.