Benvinguts incrèduls! La recent mort, el passat 30 de març, del periodista i guionista David Mills, un dels escriptors que més va lluitar contra la discriminació cultural dels afroamericans a la televisió, torna a posar d'actualitat una de les sèries més emblemàtiques de la història catòdica... Em refereixo, evidentment, a 'The Wire', una de les joies de la corona de la famosa HBO juntament amb 'Los Soprano', 'Deadwood' o 'A dos metros bajo tierra'... Mills va estudiar periodisme a la Universitat de Maryland juntament amb David Simon, creador de la sèrie. La seva tasca es va centrar, sobretot, en la cinquena i definitiva temporada...Mills sabia el que es portava entre mans: la temporada es centrava en els mitjans de comunicació i fou aixecada sobre els grans delictes i les misèries quotidianes de la redacció del diari 'The Baltimore Sun'... De la seva ment va sorgir l'episodi 'React Quotes', en el que començava a quedar clar que un dels redactors del diari s'estava inventant les informacions que escrivia...
Mills va ser, juntament amb autors de la talla de Dennis Lehane ('Shutter Island', recentment portada al cinema per Martin Scorsese), Richard Price (també adaptat per Scorsese i Spike Lee) o George P. Pelecanos, un de tants guionistes amb els quals David Simon es va associar per a recrear aquesta crepuscular tragèdia americana pels carrers de Baltimore... 'The Wire' va començar a emetre's el 2 de juny del 2002... La sèrie era conseqüència directa de 'The Corner' (2000), una minisèrie de la qual David Mills era productor executiu, que adaptava el llibre homònim del mateix Simon (quinze anys cobrint els successos pel 'Baltimore Sun') i Ed Burns (un expolicia amb l'esbojarrada idea de deixar el cos i ser... mestre d'escola!... molt més que un simple assessor...) sobre el tràfic de drogues d'aquesta visceral ciutat de Maryland...
'Quan vam presentar el projecte a la HBO els hi vam dir que no volíem fer una altra d'aquelles sèries de merda sobre procediments policials que estan afectant Amèrica en l'actualitat', relata Simon...Però, què té d'excepcional 'The Wire'? Tot. Realisme de primera classe, personatges i situacions que desprenen veritat, guions als quals no els hi falta ni els hi sobra res, una radiografia precisa dels mecanismes del narcotràfic i de la (tan lògica com generalitzada) corrupció de les institucions que crea un negoci tan sucós com perenne, actors enormement versemblants que mai sembla que estan interpretant, dolents inquietants i policies molt humans i la seva redemptora dignificació d'una complexa professionalitat, el ritme que necessita cada història, rebuig radical de qualsevol tòpic i/o endolçament, una atmosfera brutalment admirable, estil, talent, complexitat, mordacitat, acció, gràcia, tragèdia, perill, màgia, horror, reflexió... la troncalitat del magisteri cinematogràfic... l'essència del amor pel cinema... Això és 'The Wire'... of course...
Molts dels seus protagonistes són ja clàssics de la televisió, però cal destacar-ne dos: Per un costat, James 'Jimmy' McNulty (Dominic West), aquell detectiu irreverent al qual tothom voldria per company... fins els delinqüents hi acaben trobant prou complicitat amb ell... És l'únic capaç d'inflar les pilotes als de dalt, saltant-se a la torera la cadena de comandament, per buscar el cop d'ull dels de baix... Les seves borratxeres descomunals amb el detectiu Bank pertanyen a una altra esfera de la realitat...; per una altra banda, Omar Little (Michael K. Williams). El personatge preferit de Barack Obama és el més carismàtic de 'The Wire', però... és bo o dolent? Ningú ho pot dir rotundament... les raons són que aquest personatge s'ha edificat més enllà d'estereotips i prejudicis... La seva composició pertany a la prosa del carrer i el seu carisma és la personificació destacada d'un grapat de guionistes que s'han patejat molts tuguris i moltes cel·les polsegoses... la seva figura és la creació més perfecte d'aquells que han fotografiat moltes siluetes traçades amb guix al asfalt... Omar és un assassí sense escrúpols, tothom li té por i el rebutja, però sota aquesta caputxa sinistra s'amaga un homosexual amb cor i ànima que, com tot el que rodeja aquesta sèrie, desprèn una tendresa i una aflicció carregada de realisme... Potser no més real que un documental, però sí amb més sentit de la veritat...
''The Wire' confia en el fet de ser cinema i no prescindir de res', apunta el crític de cinema Bertrand Bonello, 'comparteix elements propis de Shakespeare o de les tragèdies gregues, completament rodada a escenaris reals, amb actors desconeguts i gent pròpia del carrer... t'obre els ulls'. Assistim, amb una mescla de fascinació i intranquil·litat, a la lluita entre policies i narcotraficants, al contraban portuari, a la corrupció política, al problema educatiu i a l'enroc surrealista dels mitjans de comunicació de Baltimore, una ciutat que podria ser qualsevol ciutat... La sèrie de Simon i Burns i els guions de Lehane, Price, Pelecanos i del desaparegut Mills, són ja matèria d'estudi a les universitats... El departament de sociologia de Harvard o el de filosofia contemporània de l'Autònoma de Madrid ja els estan utilitzant... Ja ho diu Carlos Boyero a 'El País'... 'La importància que imprimeix 'The Wire' a les sèries de televisió és comparable al que suposa per al cinema la saga de 'El Padrino' de Francis Ford Coppola'...Una meravella absoluta per a (re)descobrir... Fins la setmana que ve, incrèduls!
També sou ments televisives? Intercanvi de cromos alculturalia@menorca.info...
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.