Toni Huguet: «Nedar és una forma d’aclarir-se la ment»

«Me consider una persona molt compromesa amb el que faig i la veritat és que després de 25 anys, ni m’hi havia posat a contar quant de temps hi duc. Encara gaudesc molt de la meva feina». Ell és en Toni Huguet Arguimbau, una de les cares amables de la Piscina Municipal Tita Llorens de Ciutadella i que recentment ha celebrat les seves noces de plata, com a monitor i director del recinte que gestiona Biosport Menorca.

I aquesta devoció pels esports aquàtics, d’on li ve si quan vostè va néixer ni hi havia piscina encara a Ciutadella?

—Quan vaig deixar de jugar al bàsquet vaig començar a nedar per casualitat i amb un amic de la carrera ens vam treure el títol de monitor de natació. A més, durant els estius feia feina al club de tenis de Cala en Blanes.

Clar, allà hi ha piscina i ja es va enganxar fins als ulls...

—Així és, el tema d’aigua me va agafar ben de ple i ja quan vaig acabar la carrera, a Palma, vaig començar a la Piscina Municipal, pensant que per ser mestre ja tindria temps. I fins ara, que encara som aquí.

Ara ja té més feines de coordinació i gestió. Li va més el contacte amb l’alumnat de la piscina, o els despatxos?

—Per suposat que amb el que més gaudesc és amb les classes, ja siguin de petitons de tres anys, com de persones majors jubilades. I sobretot, amb els alumnes del Club Natació Jamma, que són la meva família d’aigua.

S’ha posat mai a pensar quants de centenars de persones passen al dia pel recinte?

—Molts, tenim una mitjana mensual d’uns 2.500 usuaris de totes les edats, que venen setmanalment a la piscina.

I hi ve de tot no allà? Des del competidor que es prepara per guanyar o baixar de ‘crono’, fins qui ve per prescripció metge o per sentir-se bé.

—Sí, és del que estic més orgullós personalment. És una instal·lació per a tothom i crec que tenim un programa d’escola esportiva supercomplet.

Sempre s’ha dit que la natació era l’esport més complet. Ho veu així de cert, vostè, com a monitor?

—Jo crec sí, i sobretot que el podem practicar des de ben petits. I amb les peculiaritats que té l’aigua, fa que persones amb dificultats de mobilitat es sentin alliberades dins l’aigua. I si ho complementam amb una feina extra al ‘gym’, encara millor.

N’hi ha que troben avorrit nedar una hora de banda a banda...

—Compar una miqueta el nedar amb el córrer; a part de fer exercici, per jo és una manera d’aclarir la ment i arreglar coses del dia a dia que a vegades sembla que no tenen solució i després d’un entrenament– o durant el mateix– de cop i volta, aquesta apareix. Però és com tot, entrenar tot sol és avorrit però fer-ho amb grup no té res a veure.

No creu que vivint a una illa nedar hauria de ser del primer que hauríem d’aprendre a fer de petits?

—Per suposat. A Barcelona forma part del programa educatiu obligatori a tots els col·legis. Vivint a una illa ens permet gaudir molt més del nostre entorn; la cultura de la mar està molt arrelada aquí a Menorca.

A l’estiu, quan surt d’hores a la feina, encara té ganes d’anar a nedar o ja en va redó?

—Sempre, Santandria o Cala Morell són dues piscines naturals que tenim aquí a Ciutadella i a només cinc minuts en cotxe, un luxe.

Ara que no ens escolta ningú, vostè és més de la mar o de l’aigua dolça?

—Sempre la mar, aquí no hi ha debat possible.

La seva implicació i relació amb la natació és total, de director i a més tècnic del club que viu en aquella instal·lació.

—Així es podria dir que és. L’any 2002 vam fundar amb un grup de pares el Club Natació Jamma de Ciutadella i ja el 2012, deu anys després, fundem amb na Tita Llorens i companyia la Menorca Channel Swimming Association, per organitzar esdeveniments d’aigües obertes i ajudar nedadors a travessar el Canal de Menorca.

S’ha plantejat mai competir seriosament en la natació o sempre li ha anat més manar?

—Sí, sempre la vena competitiva hi és; als meus inicis com a entrenador vaig arribar a competir. De fet, tenim diverses medalles balears de relleus i a nivell màster també he competit. En el waterpolo també hi vam competir a nivell balear i en aigües obertes. A curt termini no ho descart; en realitat, no he aturat mai d’entrenar.

Acabi la frase. Si a Ciutadella es fes una altra piscina coberta...

—Seguiria el model des Mercadal; una piscina funcional que pogués ser descoberta a l’estiu, amb una zona de jardins, etc.