Sempre m’he demanat si els bòtils, llaunes i envasos es posen calents fins cremar quan queden buits, perquè no entenc aquesta urgència de la gent en llevar-s’ho de sobre IMMEDIATAMENT, just deixen de ser útils. Si han duit el producte fins allà, que els hi costa aguantar-ho fins que arribin a un altre lloc on hi hagi contenidors (preferentment de reciclatge)? És un comportament purament de MONEA, que deixa caure la pell de plàtan just se l’ha menjat. És més, jo crec que encara que hi hagués papereres cada 20 metres no es solucionaria la neteja del poble. Davant ca meva hi ha un banc (per seure) amb una paperera just al costat (no cal ni aixecar-se per tirar-hi cosa). Idò bé: els dissabtes hi venen adolescents a sopar (hamburgueses i kebabs de merda) i tots els papers i envasos els deixen en terra o damunt el banc. És un exemple inexcusable de l’instint amb tot allò que ens sobra i molesta i que em dona a entendre que els problemes mediambientals aniran a més indefinidament.