Havent soltat les amarres de pensaments balandrejats en el port del confort relatiu del meu domicili costaner, m’endinsaré en una travessia pedestre, vorejant el perfil sensual del port de Maó. Amb una placidesa gairebé eròtica, deixaré caure la mirada enfilada en el trampolí poètic dels instants per capbussar-me pels carrers matiners de la capital de la nostra illa.
Deixeu-me dir, abans de fer un primer pas visual per aquest escrit, que sou benvinguts en aquesta ziga-zaga per carrers amunt i avall, on podeu contradir, opinar i recrear-vos en la vostra pròpia experiència somiadora o analítica, inductiva o deductiva. Diuen, i això és força polit, que mai dues persones fan el mateix viatge anant als mateixos llocs i en el mateix moment.
Com sigui que, a primera hora del matí, el destí m’ha encaminat d’aire vers aquella ciutat penjada d’un penya-segat de pedra històrica, he aprofitat l’avinentesa per gaudir la seva tranquil·litat urbana, passejant, sense cap propòsit, pels carrers lluents d’humitat i serena amb qualque veí o comare posant una nota d’humanitat a la meva mirada solitària i distreta.
En creuar l’Esplanada, el cel s’ha obert com el teló d’un teatre, oferint-me un sol tímid i fredolic velat per sedosos núvols mandrosos i indiferents. Un ca hieràtic, vetllava amatent la font callada, d’aigua no apta per beure, un moixet contemplava coloms vius parrupant tafaneries i una nimfa bronzejada jugava amb una titella. No gaire lluny, de fet a tocar, una altra font circular, musicava amb dolços i tímids rajolins la dansa dels set vels d’una vestal salaç.
Les escasses paradetes, ja arborades, onejaven robes i teles sota els tendals dels firaires. Les veus dels marxants es confonien entre les remors d’un trànsit espars. Les persianes de les botigues s’enlairaven afamades de clients i una piuladissa dels ocellets orquestraven un bon dia telegràficament. Nins i nines anaven a escola com cargolins estudiantils amb la son a les antenes.
He fet marrada pels miradors del més enllà on la mar refulgia amb un somriure tremolós i la boca del port s’obria amb un badall de blavors i grops de cirrus en un cel indecís. M’ha agradat compartir amb tu el camí d’un matí oriental. Salut i bons auguris.
