En el full de ruta dissenyat pel populisme de l’extrema dreta, una de les primeres aturades és la degradació de les institucions democràtiques. No cal ser una eminència per adonar-se del procés de deteriorament al que, de manera continuada, la dreta més dura està sotmetent els poders públics que garanteixen la igualtat, la llibertat, la justícia social o la transparència en la presa de decisions dels governants.
De l’assalt al Capitoli dels seguidors de Trump, els quals no acceptaren els resultats electorals de 2020, a la motoserra de Milei que retalla drets i serveis a la ciutadania argentina. De la manipulació sistemàtica de la televisió pública madrilenya d’Ayuso a l’obsessió de Vox per qüestionar qualsevol entitat que, basades en evidències científiques, alerten sobre els efectes del canvi climàtic.
Institucions democràtiques més dèbils afavoreixen lideratges messiànics amb poders més absoluts. Voldrien una ciutadania menys informada, menys desperta i, per tant, més favorable a tolerar i acceptar imposicions.
Res nou que no haguem conegut en el passat. Aquests són els vents globals que recorren el món en ple segle XXI i que s’estenen fins arribar a cada racó dels estats democràtics.
Sí! També a les Illes Balears.
I és que basta avaluar els acords assolits per PP i Vox en aquests gairebé 2 anys de govern de Marga Prohens per confirmar que les mesures aprovades tendeixen a reduir nivells de transparència, a eliminar els mecanismes de rendició de comptes i a suprimir la independència dels òrgans d’avaluació i control del Govern. Vegeu, si no, aquests tres botons de mostra.
La legislatura passada les declaracions de béns dels consellers i alts càrrecs del Govern eren públiques. Aquesta legislatura han esdevingut secretes. Ningú pot ara consultar la participació societària, els deutes bancaris o les vinculacions empresarials dels consellers o de la pròpia presidenta. Per tant, els ciutadans desconeixem si determinades decisions de govern es corresponen amb la defensa de l’interès general o més bé cerquen l’interès particular.
La legislatura passada qualsevol funcionari o ciutadà podia presentar davant del Govern una denúncia anònima contra qualsevol governant. Aquesta legislatura no es permeten les denúncies anònimes. Ara si vols denunciar has de fer-ho a cara destapada. La por a les represàlies desincentiva la valentia del denunciant. Res és casualitat.
La legislatura passada l’Oficina de lluita contra la corrupció investigava en col·laboració amb la Fiscalia anticorrupció, alhora que traslladava a la Sindicatura de comptes o el Tribunal de comptes qualsevol indici de possible delicte. Aquesta legislatura el Govern de Marga Prohens ha eliminat l’Oficina de lluita contra la corrupció i ha caducat els 228 expedients que estaven en tramitació. Alguns d’aquests expedients investigaven directament a membres del Govern i de l’entorn de la direcció del Partit Popular a les Illes Balears.
I no en tingueren prou amb la supressió de l’Oficina de lluita contra la corrupció, sinó que, a més, i de forma expressa, la llei aprovada per PP i Vox prohibeix als diputats accedir als expedients en tramitació que de manera deliberada el Govern ha caducat. L’obscurantisme com a pauta de Govern.
Aquesta és la realitat a dia d’avui. Les Illes Balears hem esdevingut un exemple paradigmàtic de retrocessos en qualitat democràtica i lluita contra la corrupció.
Així ho assenyalen organismes de rellevància d’àmbit global com ara Transparència Internacional. Aquesta entitat sense ànim de lucre, la qual avalua els nivells de corrupció empresarial i política arreu del món, quan analitza la siutació d'Espanya en el seu informe sobre l’Índex de percepció de la corrupció 2024, denúncia de forma literal «un importante desmantelamiento de ciertas estructuras anticorrupción a nivel autonómico» i posa com a exemple «la eliminación de agencias antifraude autonómicas, como en Baleares, y el debilitamiento de otras», com la Agencia Valenciana Antifraude.
El Govern de les Illes Balears, com a exemple del que no s’ha de fer.
I davant una realitat tan evident, contrastada per entitats especialitzades independents, ni podem ni volem mirar cap a una altra banda. El fet de plantar cara al corrent global que persegueix el descrèdit de les institucions democràtiques impulsada per la ultradreta passa per denunciar els retrocessos democràtics a tots els àmbits: local, insular i autonòmic.
Per això ho hem denunciat i ens hi hem oposat obertament. Necessitem posar peu en paret front als abusos de poder. Només així preservarem les institucions i la democràcia.
