Estimar i ser estimat

TW

Un amic em va dir: ahir durant la nit vaig tenir un moment en què em vaig sentir molt a prop de Déu, experimentant vivament que m’estimava. Jo li vaig respondre: això és meravellós, perquè sentir-se així estimat per Déu és fonamental per a sebre estimar els altres… Déu abans de nosaltres néixer ja pensava    fer de cada un de nosaltres una «obra d’art» a través de mil peripècies en la vida a on es veu la mà de Déu que va modelant la nostra persona com si fos un escultor, com diuen de Miquel Àngel que quan va veure el bloc de pedra de les mines de Carrara, ell ja s’imaginava l’estàtua de Moisès.

El que anà fent, fou a cops de martell retirant el que sobrava fins que aparegués la figura… Sentir-se estimat per Déu és el desig més ardent que sent l’home. Parla Déu Pare: «¿pot una mare deixar d’estimar el fill de les seves entranyes? Però, ni que alguna l’oblidàs, jo mai t’oblidaria» (cf.Is 49,14-16). Ramon Llull fa eco d’aquestes paraules en el verset 52 del llibre    d’«Amic i Amat»: Jo no he deixat mai d’amar-vos des del dia que us vaig conèixer… I respongué l’Amat: ni jo, després que tu m’haguessis conegut i amat, mai t’he oblidat.