El cinema sempre aguanta, reconeixia fa un temps el gerent de les sales Ocimax de Maó, Joan Salas. No he vist encara publicades les xifres d’espectadors de 2024, però espero que hagin continuat a l’alça, recuperant aquell 25 per cent de públic que van perdre amb la pandèmia, i que l’any 2019 es situava amb unes 164.000 persones assegudes davant la gran pantalla a tot Menorca. Em van agradar molt les paraules del director Sean Baker l’altre dia al recollir el seu Oscar, amb una defensa apassionada del cinema com a experiència col·lectiva en una sala i animant la resta de col·legues a seguir creant pel·lícules per gran format. Jo penso el mateix.
Com tants altres sectors, el setè art sempre ha hagut de veure com la irrupció de nous formats intentaven robar-li el seu statu quo. Des dels videoclubs als DVD’s, el home cinema i darrerament les plataformes, ha estat una lluita aferrissada però de la que per sort, encara n’ha pogut sobreviure. Fa poc vaig tenir la oportunitat d’anar a veure aquest biòpic sobre Maria Callas magníficament brodat per l’actriu Angelie Jolie, però no va ser en una sala de cinema qualsevol, sinó que va ser al Cine Patronat de Berga, on una entitat sense ànim de lucre ha recuperat les projeccions de cinema per a la ciutat des de fa una dècada. Gràcies als seus més de 160 socis que paguen una quota anual i les entrades de cada sessió, mantenen viu l’esperit cinèfil amb un parell de projeccions a la setmana. Es tracta d’un projecte independent que va néixer per no deixar orfes de cinema els veïns i que ha sabut mantenir el caliu social i cultural. Per molts anys.
