Pere Antoni Pons08/02/25 4:00
TW

Des de principis del segle XXI, les democràcies liberals i les seves societats obertes han anat perdent poder en un món cada vegada més multipolar i de poders més desacomplexadament durs i autoritaris (la Xina, Rússia...). El prestigi, però, el conservaven més o menys intacte. Ara ja no. Des de la gran crisi econòmica que va fer tremolar totes les societats benestants d’Occident l’any 2008 i els següents, els problemes i la incertesa no han deixat de créixer i acumular-se i cada vegada són més els ciutadans de societats democràtiques occidentals que veuen com a solució per a tots els mals el recurs de l’extremisme ideològic, del puny de ferro que guia i esclafa. L’auge arreu d’Europa dels partits d’extrema dreta, la victòria d’un reaccionari populista com Trump, el blanqueig i la naturalització del nazisme per part de multimilionaris ultrainfluents com Elon Musk, hi ajuden i ho confirmen.

Ara bé: molts dels que diuen voler aturar aquesta deriva extremista no diuen mai que gran part dels mals que minen ara mateix la democràcia –un sistema sanitari sobreexplotat i cada dia més precaritzat, un sistema educatiu sovint deixat de la mà de déu, una economia de preus disparats i salaris estancats a la baixa– han estat causats per la desídia, la covardia, les corrupteles, la hipocresia i el cinisme de molts presumptes demòcrates. Això no fa millor l’extrema dreta, és clar, i és evident que el que l’extrema dreta farà si assoleix el poder tendrà conseqüències terribles i ho empitjorarà tot. Però com ho han emmerdat i fet malbé i degradat també tot els que ara s’omplen la boca d’escàndol i de superioritat moral és indignant i oiós.

Per a la democràcia, el feixisme és ara mateix menys una amenaça que el cinisme i la hipocresia de molts presumptes demòcrates que no compleixen el que prometen, que primer diuen unes coses i després en fan unes altres. Des del moment que els partits polítics que, quan no governen, donen suport a determinades protestes –a favor del català, per un habitatge digne, contra el model turístic depredador i la massificació, a favor de la classes mitjana i treballadora, etc.– després, quan governen, no fan res perquè aquestes protestes no s’hagin de produir, tot és comèdia que queda en res i tot és benzina per als populismes extremistes. Qui més qui menys ho sap, això. Però fer comèdia és més còmode i fàcil que prendre riscos i fer feina.