Hi ha paraules i expressions que són mortes i enterrades, han aclucat els ulls perquè ja no eren útils ni necessàries. Els diccionaris són grans cementiris on cohabiten termes que dormen en el somni etern, amb altres que són immortals i es mantenen per sempre. Les longeves, moltes de les quals empraven els nostres avis, ara tenen un peu a la tomba i lluiten per sobreviure.
En poques generacions el llenguatge ha fet canvis exagerats, formes particulars s’introdueixen subtilment en el nostre rallar, per contacte amb altres idiomes. Per exemple, patir bullying o mobbing, flipar, ser un penjat, quedar-se tirat, està petat, anar-se’n de la pinça, ser un pringat, estar fet una braga o fet caldo, canviar el xip, anar follat, xungo, quinquis, quillos, chonis , ser un freaky... són propis del jovent.
Els assistents a la gala d’«Es Diari» a més de fruir com a vedells amb les actuacions, les fetes i mèrits dels guardonats, ens vam endur davall el braç, una paraula nova de trinca: ‘Tradirap’, resultat de fusionar tradició i rap, de manera que els intèrprets són glosadors de rap. Annabel Villalonga, va representar la glosa tradicional i Vicenç Marí, el raper Spica i junts van ‘tradirapar’.
Aquesta fusió podria semblar un ‘mesclòrum’ una barreja poc adient d’antic i modernitat, a més, el rap és una música en què es xerra colpejant, una recitació ràpida i un joc elèctric, mentre que el ritme del glosat és parsimoniós sobre una melodia de guitarra anomenada ‘ses porgueres’. Si el vers és llarg es diu ‘codolada’.
Es va evidenciar que tenen prou elements comuns de creativitat, per mantenir un diàleg picant i satíric amb respostes ràpides i enginyoses, adequades a l'envit del contrari.
Gratificant comprovar que el rap és un canal d'expressió en la nostra llengua i cultura. De fet, la gala va vessar menorquinisme, qualitat imprescindible, que no van tenir discursos i actes oficials per Sant Antoni.
