La lectura de «Cafè i croissant» de dia 11 m’ha induït a rallar de certes expressions com ara «passat festes», sense concretar de quines festes es tracta.
A Espanya les festes de Nadal comencen quan les saturnals dels antics romans, coincidint amb el solstici d’hivern i acaben amb la festivitat dels Reis Mags, però no s’acaben d’acabar del tot, van minvant la intensitat ociosa fins a arribar al dia de Sant Antoni i a vegades més, atès que enguany cau en divendres, fins al dilluns següent. Per tant, «passat festes» l’any 2025 només serà plenament vigent a partir del dia 20, Sant Sebastià, que és una de les dates de la ‘setmana dels barbuts’, que diu la tradició que és la més freda de l’any. Els citats ‘barbuts’ són Sant Pau l’ermità, Sant Maur, els dos el dia 15 i Sant Antoni Abat el dia 17. He afegit Sant Sebastià, encara que no el pintin amb barba blanca, per fer anar bé la referència al seu antic patronatge de Maó. La diada nacional de Menorca (d’aquest terme ‘diada’ en parlaré més avall) se celebra el dia 17 de gener recordant la batalla guanyada per les tropes d’Alfons III quan, segons el cronista Muntaner, els cristians van matar més de 20.000 sarraïns. No sé com comptava el cronista, però és mal de creure que hi hagués tants infidels lluitant a Menorca i que els matessin gaire bé a tots. Val a dir que la crònica la va escriure més de 30 anys després i potser la memòria li començava a fallar o les tècniques i regles de comptar morts no eren el seu fort.
Un detall a comentar és que la institució del dia de Sant Antoni com a Patró de Menorca per part del ‘General Consell’ va ser l’any 1644, segons diu Hernández Sanz a la seva Història de Menorca.
Diuen també les cròniques que els cristians van ser ajudats, amb una intervenció miraculosa de Sant Antoni i de Sant Jordi. Que Sant Jordi, expert exterminador de dracs ajudés els cristians no ho posaré en dubte, però a Sant Antoni, anacoreta dels deserts egipcis i amic dels animalons de la creació, em costa molt d’entendre aquesta acció guerrera del sant patró dels animals. En qualsevol cas, va passar a la immortalitat històrica menorquina, per allò que la batalla es va guanyar el dia de la seva protecció.
Per acabar aquest esquitx, vull referir-me a la denominació de ‘Diada’ que s’empra habitualment, a pesar que hi hagi gent que interpreta que aquesta paraula és una imposició ‘fabriana’ a la forma i manera de rallar dels menorquins. Només vull posar la primera accepció del diccionari d’en Moll: «Dia assenyalat, sia de festa, sia d’un altre esdeveniment memorable».
