Com a bon millennial que soc (vaig néixer l’any de les olimpíades, el noranta-dos) tenc bastants records dels anys noranta i, en general, aquests records són molt bons i feliços i toquen diversos temes, des de sèries de TV fins a les meves primeres experiències amb avió, experiències que em van marcar de tal forma que avui dia soc un gran aficionat de l’aviació i, per defecte, dels viatges. Fa bastants d’anys, ja que em considero un solo traveler, el meu pressupost de moment no m’ha permès arribar a destinacions somiades i llunyanes (Austràlia, Nova Zelanda, Xile, Japó...) però sí que com a mínim he creuat l’Atlàntic Nord i visitat un nombre decent de països europeus.
Més enllà de tot açò, m’ha semblat interessant intentar fer una comparativa del que suposava viatjar amb avió fa vint o trenta anys, i és que dins el meu disc dur encara retinc la imatge del meu primer vol, amb uns quatre anys d’edat. Record vagament admirar el volum d’aquella cua (probablement d’un DC-9 o un MD-88) amb el clàssic logotip d’Ibèria tal com arribàvem amb la jardinera des de la terminal. A partir d’aquell moment, cada viatge amb avió que vaig poder fer durant la infància era una mescla d’emoció i felicitat, observant cada fase prèvia a l’aeroport i arribant a l’èxtasi una vegada dins l’avió. És cert que no tenc prou memòria per a recordar amb detall com eren el servei i les butaques amb quatre, cinc o sis anys, però sí que record que, almenys fins als primers anys dels dos mil, es servien refrigeris gratuïts, revistes, diaris i jocs pels més petits, de fet a casa encara tenc una col·lecció dels exemplars gratuïts de diferents companyies, destacant el Ronda Magazine d’Ibèria. L’elevat grau de friquisme amb l’aviació també m’ha permès comparar fotogràficament i per especificacions tècniques com eren les cabines d’abans versus les d’ara, seients més amples, més còmodes, amb més espai per les cames... En canvi, avui dia sembla que en tost de millorar l’experiència de viatge les companyies europees s’han posat d’acord per no només oferir un servei mínim i molts cops ridícul, sinó que a més et cobren per les coses més elementals. És cert que viatjar avui dia està a l’abast de molta més gent, però seria agradable que, almenys les companyies convencionals, tornessin a oferir algun al·licient al viatger i tornar així a fer més emocionant l’experiència de viatjar.
