Na Gari es jubila. Hi ha mestres, hi ha bones mestres i n’hi ha d’excel·lents. Na Gari està habitada per la bondat i una intel·ligència poc comuna.
Estima la cultura i se’n nodreix amb avidesa: lectora apassionada, amb interessos musicals molt treballats i compartits així com una gran sensibilitat per les arts plàstiques.
La bondat humana exigeix conjuminar afabilitat, tendresa, cura dels altres, bona atenció, fraternitat, escolta, empatia, serenor, generositat, disponibilitat, etc. Concordar aquestes aptituds exigeix que la intel·ligència surti de la minsa geografia de l’ego. Així disminueix la cerca dels interessos personals a canvi que l’altre pugui ampliar els seus i facilitar que la felicitat pugui desembarcar a la seva vida.
Més que conduir al seu alumant, na Gari coopera amb ells i així aquests senten que poden arribar a ser com els agradaria ser. No hi ha didàctica més potent que aquesta magnitud cooperativa.
Així en el grup s’instal·la el sentiment de pertànyer a una tribu que viu en terra fèrtil en la qual tot i tothom creix. Llavors hom sent que la vida tot ho pot.
Alguns estudis liderats per experts neurocientífics (Davidson) i antropòlegs de la conducta (Tomasello) aporten evidències que la bondat i les altres virtuts no s’aprenen en abstracte. La bondat i altres virtuts activen la zona motora del cervell i, per tant, com la natació, s’aprenen exercitant-la. A més necessitam testificar-la, veure-la en la pràctica, exercitades per persones valuoses per la comunitat i amb qui ens uneixi l’afecte. Ningú aprendria a nedar si no veiés que altres ho fan i xalen.
Per açò na Gari és de les mestres excepcionals. No només ensenya matèries i explica tan bé que tot sembla fàcil sinó que sobretot constitueix un model per la seva manera de ser serena, generosa, protectora, senzilla, bondadosa i reflexiva. Abraça amb la veu, acull amb la mirada i el seu cos no té trinxeres.
El seu tracte exquisit abraça tota la comunitat escolar, ara al CEIP Sa Garriga. En tots els grups estables emergeixen diferents tipologies de lideratge. Unes persones lideren l’oci, altres abanderen la cura estètica dels espais, etc. Ella és una líder moral: reforça a qui dubte, atesta quin és el nord, regala argumentari i acompanya amb la seva singular discreció.
Res del que embelleix a persones com ella els ha estat regalat. Ni la vida els ha sigut més fàcil que als qui les envoltam. És fruit d’un convenciment íntim (a ella, qui li devia sembrar?) i d’un treball continuat trenat amb disciplina i una cuidada vida interior. La naturalitat de la seva manera de fer arrela en l’hàbit d’exercir-ho cada dia.
Per cert, les neurociències evidencien que la bondat constitueix el fonament dels cervells sans.
Les persones senzilles, mai reconeixen la seva singularitat perquè llavors deixarien de ser-ho. Per açò la humilitat no és una emoció pròpia sinó una virtut que percebem en els altres. Té un immens bagatge de coneixements, tanmateix insisteix sempre que pendents n’hi queden molts més. Ella és una gran persona humil perquè coneix els seus límits personals i tranquil·lament assumeix que tots ens necessitam.
Tanco els ulls. La imagin enmig del blau del mar i del blau del cel. El blau que a partir del segle IX utilitzaven per significar la llum que decanta les tenebres. Enmig del blau símbol de les descobertes de les capacitats cognitives i la dignitat humana durant el segle XVIII. El blau simbòlic dels revolucionaris francesos reclamant Llibertat, Igualtat, i Fraternitat.
Imagin com personatges en el blau d’immensitat de Miró a na Gari, i a moltes altres mestr
