Havent donat una nova volta sencera al calendari que ens serveix d’orientació temporal, sorgeixen els balanços d’allò fet i els desitjos per omplir la nova agenda. Hora de compaginar voluntats personals i concerniments col·lectius. Recerques per a una vivència gratificant i un entorn acollidor.
Coincidint amb les setmanes pròximes al dia més curt de l’any, han arribat a l’illa les titines o titetes de cua llarga. Uns ocells preciosos que baixen en migració des del nord que ara es gela. N’hi ha de blanques i negres i també de grogues.
Acostumen a anar caminant pel terra i fer vols curts. És freqüent veure-les pel carrers del poble o per damunt les carreteres, tot i que no són dels animals que engreixin les estadístiques de mortalitat per atropellament. Saben defugir a temps dels vehicles.
A les hores de sol, acostumen a anar en solitari, a la recerca d’insectes. A primera vista, se diria que son animals poc gregaris. Però això canvia radicalment quan declina el capvespre.
Llavors, es reuneixen per centenars. La manera com aconsegueixen convocar-se a un mateix punt després d’haver arribat a l’illa per separat i passar el dia disseminats, és un misteri. Sovint dormen a indrets urbans. Arriben des de tots els punts cardinals cap a un mateix arbre i tothom s’hi va acomodant.
Ho fan perquè saben que passar el vespre és un moment delicat. Tancar els ulls i adormir-se en un món on els depredadors cerquen menjar, és un repte diari. I estar junts els ajuda. L’efecte del grup millora la capacitat de vigilància front als que tenen intencions inquietants.
Fer vida pròpia no és, idò, per res incompatible amb ajuntar-se amb d’altres per a buscar beneficis comuns. De fet, la necessitat de prestar atenció als redols (socials i ambientals) és cada vegada més urgent. A nivell individual, hi ha coses que no semblen abastables, però quan es treballa en grup, la potència es multiplica.
Ajuntant-se amb altres mans i altres caps, es pot ajudar de manera significativa. Els voluntariats ambientals aconsegueixen transformar zones i resoldre problemes importants, de vegades amb un sol matí de feina.
Destapar torrents embussats, recuperar la vegetació de ribera per a dificultar l’expansió de plantes exòtiques, esporgar boscarrons per convertir-los en zones d’ombra per al bestiar, alliberar canalitzacions de recollida d’aigua d’antics aljubs, habilitar basses per al bestiar i els amfibis, sembrar plantes amb flor per ajudar els controladors naturals de plagues, ajudar a la producció de cultius resilients...
Hi ha tantes coses que es poden fer per a millorar la nostra illa i donar una mà. A Menorca hi ha molts projectes que busquen una nova economia, que no sigui només extractiva sinó també reparadora. Adquirir criteris per a saber diferenciar la realitat de les aparences, forma part de l’enriquiment cultural mentre es fa camí.
Les titines van cantant quan volen cap a la retrobada. Un reclam agut i curt, que fa que el cel s’ompli de vida. Cada fosquet hi ha reunió al gran arbre. A saber les informacions que s’intercanvien. En el xivarri s’hi endevina alegria.
El món no és un quadre naïf de colors plans. S’ha de conviure amb vicissituds. Però en grup son més passadores i, de vegades, es troba la força per a erradicar-les.
