Fa un parell de dies vaig veure que IB3 havia estrenat un programa que tenia com a protagonistes quatre joves creadors de continguts a les xarxes socials. Es titula «La tropa» i, evidentment, Menorca hi té representació: després de passar un càsting, el ciutadellenc @jdenistm i la migjornera @angelinesshow participen en aquest programa que clarament s’adreça al públic jove. Com que ja no dec entrar en aquesta categoria d’edat, me’n vaig assabentar perquè cada dissabte se n’emet un episodi a la televisió. El contingut real, però, no és en aquest canal, sinó a les xarxes socials: durant el novembre s’han anat emetent, als comptes de TikTok i Instagram d’IB3, un seguit de vídeos que han acumulat 800.000 visualitzacions. Poca broma.
El contingut en si és poc instructiu: són vídeos curts d’aquests quatre jovenets fent dois, que dirien a l’illa vesina. És per açò que un espectador desprevingut podria córrer el risc de pensar que ens han pres el pèl, que aquest programa no és res més que una tudadissa de doblers públics. He de reconèixer que personalment tampoc no m’interpel·la, aquest contingut, però pens sincerament que aquest no és el tema. El gran valor de «La tropa» és el fet de posar el focus en les xarxes socials i, evidentment, de potenciar la llengua pròpia en un àmbit fins ara oblidat per les administracions.
És sabut que les xarxes són un niu de gent que fa «coses»: unboxings, hauls, skincare routines i un llarg etcètera. També és sabut que la majoria d’aquestes «coses» es fan, també a ca nostra, en castellà. Sense anar més enfora, alguns dels protagonistes de «La tropa» publiquen sistemàticament en aquesta llengua als seus comptes personals. És l’argument de sempre: si produeixes contingut en castellà, arribaràs a més gent; el mercat català és limitat, no hi ha res com ser internacional. No cal dir que açò és una fal·làcia: hi ha prou exemples que demostren que es pot ser creador de continguts en català i tenir èxit.
La presència del català a les xarxes és una assignatura que tenim pendent com a societat, i més si tenim en compte que és l’entorn dels joves per excel·lència. En aquest sentit, crec ferventment que les institucions —a risc de semblar el mem del senyor Burns amb camiseta i una gorra lila— han de fer una aposta claríssima de política lingüística en aquest àmbit. Ho ha fet ja la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals amb EVA, una plataforma digital que aplega continguts fets per joves i per als joves. I han sorgit iniciatives interessants com «L’Aferrada», una trobada anual de creadors de continguts en català d’arreu del domini lingüístic, impulsada per l’Obra Cultural Balear. És precisament per aquest motiu que crec que aquest programa d’IB3 és un encert.
Volia acabar parlant del fenomen musical de Fades, Mushkaa o Julieta, que despatxen figa i fan moure el cul de tota una generació a cop d’Autotune, però he quedat sense caràcters. El missatge, amb tot, és clar: cal potenciar tota aquesta oferta adreçada als joves, i cal vetlar perquè aquesta oferta es faci en la llengua pròpia. Al cap i a la fi, els joves són el futur, i el futur ha de ser en català.
