Vaig anar a prendre un xocolati a un conegut establiment de Maó. El forner ens ofereix els productes tradicionals de la rebosteria menorquina de tota la vida, mentre la seva dona innova amb les tortades, l’espai i el disseny, creant una grata experiència. Alguns diuen que és una mica car, però el producte de km 0 i l’estima rebuda ho justifiquen plenament. Està ple, amb gent esperant dempeus per aconseguir una taula. Després de les salutacions i abraçades, gaudim de la dolça beguda d'hivern. Hi ha sis persones treballant, i observo les anades i vingudes: com serveixen, la cafetera que funciona sense parar, la màquina de xocolati, el rentavaixelles que s’omple constantment, i la venda directa ininterrompuda. El personal treballa de pressa, sempre amb un somriure. És un plaer veure l’equip en acció, i val la pena cada cèntim.
Segons la Llei de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les Persones en Situació de Dependència, el personal que treballa en aquest sector ha de disposar de la qualificació requerida per a exercir l’ocupació. Aquesta titulació es pot acreditar mitjançant el grau mitjà d’atenció sociosanitària, branca d’infermeria, d’integració social... o mitjançant processos d’avaluació de competències professionals, cursos que senzillament duren un hivern.
Les darreres dades publicades a Menorca, diuen hi ha 17.731 persones majors de 65 anys, que representen el 17,9% de la població total. Aquesta xifra va augmentar l’any passat un 2,8% respecte a l'any anterior. En total, la població de Menorca supera els 100.000 habitants, i tenim més ancians que fillets i filletes. Aquestes xifres impliquen un gran increment de persones dependents, cosa que ha generat una major demanda de serveis sociosanitaris.
Durant les darreres setmanes, s’han produït nombroses denúncies per falta de professionals. El personal de Santa Rita diu que afecta la qualitat de l'atenció del centre, i que augmenta la càrrega de treball dels empleats restants.
A Sant Lluís hi ha una manca greu de personal per al servei d'ajuda a domicili. També s’ha vist afectada l’atenció a les persones usuàries, i l’ajuntament ha explicat que cada vegada costa més reclutar personal.
Finalment, tornem a llegir mancances similars en el geriàtric municipal de Maó. La «carta al director» destaca com la falta de substitucions de professionals afecta greument el benestar dels residents.
Tots aquests casos, demanden solucions urgents per millorar l’atenció a les persones residents i les situacions de treball. Per atreure més personal, és sabut que es podrien millorar les condicions laborals, oferir horaris més flexibles, o augmentar els salaris, però no sé si acabaríem d’anar prou bé.
Més enllà dels recursos financers, és fonamental una gestió eficient, un compromís polític, una formació contínua, una inversió tecnològica i una col·laboració comunitària, crear una xarxa de suport més sòlida en la que puguin participar els familiars de les persones usuàries.
Com en el conegut forn artesà, a més d'atendre, s'ha d'entendre el públic. Hi ha oficis que requereixen esforç, dedicació i entrega. On la paraula vocació és imprescindible. I açò, no sempre succeeix.
