El bus de ‘l’autoblues’

Ring... ring... - Hola, Consell Insular de Menorca, ¿en que puedo servirle? - Hola, bon dia. Em podria passar amb el conseller Delgado, per favor.
- Enseguida le paso.
M’estranya no escoltar el «burrito sabanero» a la sintonia del Consell Insular...
- Hola. Buenos días, usted dirá.
- Hola, abans de res, sé que no et sabrà greu si et rall en menorquí, ja deu fer quaranta anys que ets amb noltros. Mira, abans d’entrar en es tema de fons, et vull fer arribar un suggeriment en relació as servei de bus. Aquest passat dimecres vaig pujar a s’autobús que surt de Maó a les 11.15h i va a Ciutadella. Anava ple fins dalt, vaig comptar més de vint persones dretes pes passadís. Entre aquestes, una embarassada, alguns jubilats, un parell de persones més grans, ultrajubilats, i una amb el braç enguixat. No vaig veure cap jove aixecar-se dels seus còmodes seients. Ja sé que a s’entrada des bus hi ha una indicació sobre sa prioritat a s’hora d’asseure’s, però són pocs que li fan cas. Per açò et vull suggerir que per sa telebús, passeu també un vídeo-reportatge de com mos hem de comportar dins s’autobús, que no deixa de ser un espai públic conviscut.
- Perdona, perdona...
- Sí, sí, Juanma, anem en es tema, en es bessó de s’assumpte. Com ja saps, tu i jo compartim dues coses: esser exempleats de s’Ajuntament de Maó i estar merescudament jubilats, encara que tu, en un acte que t’honra, et sacrifiques pes bé públic allargant sa teva activitat professional ara com a conseller no electe però amb cartera i carretera. Ja deus suposar que et crit pes tema de sa gratuïtat des servei de bus. Efectivament, és per açò. Aquests dies he llegit i he escoltat que dia 31 de desembre acaba, ho feis pagar tot as govern d’Espanya. I tens part de raó, com també la tenc jo si dic que sa gratuïtat podria ser sostinguda pes pressuposts del Govern balear o es Consell, si així ho consideréssiu. Vull dir que fins ara, no teníeu inconvenient en posar-vos sa medalla, encara que ho pagués Madrid. Es mèrit que amagàveu del govern central és ara demèrit magnificat a s’hora d’assenyalar un culpable. Tota sa vida ha estat així. A més, no tenc jo molt clar açò de sa gratuïtat absoluta. Sí que tenc molt clar la política d’ajudar als col·lectius que, per una causa o altra, requereixen des transport públic. La subvenció parcial del transport públic té bàsicament dues finalitats: la redistribució de les càrregues i la disminució de l’ús de combustibles fòssils amb l’ús de cotxes privats.
- Perdona, Josep, perdona.
- Sí. Però si no hi ha impulsos positius, quan resulta més econòmic agafar es cotxo privat per a un desplaçament, i molt més quan es tracta de més d’una persona, que comprar un bitllet de bus, ¿qui agafarà es bus, a part de tu, es doctor Soler i un servidor? No sortirà a compte. Si volem que sa gent empri es bus ha de sortir a compte amb descompte, sinó malament rai. Per açò hi ha aquestes bonificacions en es bitllets, és cert. I és precisament des de sa meva condició de jubilat que t’ho dic. Es descomptes són o bé per formar part d’un col·lectiu vulnerable o per comprar un bonobus. És així. Allò que no entenc és com és que són incompatibles. Per què un jubilat no pot comprar un bonubus de deu o quaranta viatges fent ús de sa seva condició de jubilat? Surt més bé de preu comprar un T40 que fer ús de sa targeta de jubilat. Així com està, a s’hora d’adquirir un paquet de viatges no es posa en pràctica cap discriminació positiva per ses persones vulnerables. I no sé si ho heu tingut present a sa nova convocatòria de servei públic. Segur que hi has pensat més d’una vegada. Perquè tu, que també ets jubilat, et trobaràs en aquesta situació. Bé, Juanma, no et vull marejar més, que ara ve Nadal.
- Perdona, Josep, perdona.
- Bono, que passis unes bones festes de Nadal i un pròsper any nou i perdona tu per haver...
- No, perdona, Josep. Es que yo no soy Juan Manuel, soy un director insular que pasaba por aquí cuando ha sonado el teléfono.
Ring... ring...
- Si, digui.
- Hola, soy el de antes. Es que me acaban de informar que Belarra ha dicho que se mantienen los descuentos hasta julio. No sé a cambio de qué, algo de alguna ley.
- Hum, mig any més. Bono, és un mal menor. Hem d’agrair als polítics malmenoristes la seva iniciativa. Així tindrà temps el conseller de reflexionar sobre els canvis en els descomptes i bonificacions i no podrà dir: «es que no hemos tenido tiempo».