Amb l’edat, aprenem a valorar molt més els moments de qualitat. No és una simple frase feta; és una realitat que en la maduresa donem prioritat als instants que realment importen.
Segons un estudi publicat a la revista Psychology and Aging, les persones més grans tenim tendència a focalitzar-nos en experiències positives i a gaudir més dels moments presents en comparació amb les persones més joves. Aquesta tendència es coneix com la teoria de la selectivitat soci emocional.
La revista acull articles rigorosos i presenta tota una gamma d'àrees temàtiques de la ciència psicològica del desenvolupament i l'envelliment de l’adult. Tan senzill com que la joventut compon metes expansives, cerquen el benestar material i la qualitat de vida, mentre que la resta valorem molt més els sentiments. Tot allò que pren consciència a causa de la limitació del trajecte.
2 Aquesta setmana, s’ha caracteritzat pels encontres: sopars i dinars d’empresa, de companys i companyes d’esport, de lleure, trobades d’amistats, espais amb les entitats socials i culturals amb les quals col·laborem, etc. Hem compartit els desitjos del Nadal i fet balanç de la nostra situació personal actual.
Un dels temes que mai falla és rallar del temps que compartim, destacant i agraint que les relacions socials són crucials per a la felicitat i la salut a llarg termini. En relació a la primera part de l’article, hem après, també, a identificar les relacions tòxiques i a allunyar-nos d’elles.
Ador, especialment, les històries de les persones que han trobat un nou sentit a la vida amb la maduresa, i les escolto amb atenció: el voluntariat, després d’haver quedat vídua; l’emprenedoria de qualcú que s’ha vist a l’atur amb 55 anys; el camí que d’altres han iniciat cap a l’art o la literatura. Són una lliçó.
En canvi, em dol que la segona part d’aquestes converses de taula sigui el desengany per l’activitat pública, perquè tothom percep que les necessitats ciutadanes no són assolides per la classe política.
2 La frustració a peu de carrer és palpable, amb exemples evidents a la burocràcia, l'accés als serveis públics socials per a les persones majors, la tardança en l'aprovació de llicències d'obres, i, sobretot, la qüestió de l'habitatge. Aquest últim és un problema persistent a Menorca, on aconseguir una vivenda assequible és gairebé impossible.
S’hi afegeix l’encariment del nivell de vida, oportunitats laborals estacionals, el transport públic, la selecció de residus i la nova taxa de fems, l’aigua no potable, l’aparcament, el mal estat dels carrers que no s’han asfaltat durant anys, etc.
El descontentament amb l’administració provoca una desconnexió creixent. Les trobades nadalenques han posat de manifest una desil·lusió total per les batalles dels despatxos i els discursos en les sessions plenàries, i conclouen que els polítics ja no són els solucionadors dels nostres problemes.
Abans, els ciutadans érem la prioritat principal dels equips de govern que cercaven el nostre benestar. Ara, en aquests sopars, hi ha gent de dretes, d'esquerres i d'ultradreta, però gairebé ningú confia en res.
Els veiem com figures de representació, en lloc de veritables gestors.
