Una futura mare m’explicava que sol·licitarà a tots els seus familiars que l’ajudin en l’educació del seu fill, al qual vol mantenir allunyat de pantalles digitals i del mòbil durant els primers anys de vida. La seva dependència és un tema que preocupa seriosament la societat actual, però enguany s’ha intensificat l’advertència científica. Diversos neuropediatres i experts en salut infantil, han constatat dels riscos associats per als fiets i fietes. Reconeixen que fins els 2 anys s’haurien d’evitar totalment, i entre els 2 i els 5, limitar-lo a menys d’una hora diària. Sembla que ja s’han obtingut els primers resultats: pot afectar el desenvolupament cerebral, la salut física i la salut mental dels infants.
He recordat aquesta mare precisament en veure l'exposició de «Las Meninas» de Velázquez als carrers de Madrid. Novament, la capital permet gaudir d’unes 30 menines de 1,80 m d’alt, 1,60 de fons i 30 quilos de pes. Són colorides versions d’aquestes famoses dames, ara dissenyades per personalitats de la música i l’espectacle, la moda, l’esport o la gastronomia. Exhibeixen exultants fent crítica de tot allò que afecta la nostra societat. Les obres, quan finalitza l’exposició, són subhastades i la recaptació es dona a entitats o fundacions que treballen per millorar la qualitat de vida de les persones.
La dependència a la tecnologia, o la inquietant tranquil·litat que regala als pares i mares tenir a les criatures entretingudes, contribueix a l’estrès, l’ansietat i la depressió. Causa problemes de fatiga visual, mals de cap, trastorns de son, disminució de l’activitat física i nombroses dificultats en la qualitat de les relacions personals. Acaba propiciant problemes de comunicació i de convivència amb familiars i amistats.
Aquestes dades, científicament provades, s’intensifiquen en edats adolescents perquè romanen connectats a les distintes xarxes socials, disminuint la capacitat de concentració i la productivitat en els estudis.
Curiosament, els productes tecnològics, com els mòbils, portàtils, i altres dispositius digitals, han sigut els més venuts durant el passat Black Friday.
Establir límits és essencial en qualsevol edat. No tan sols per tot l’assenyalat anteriorment, sinó per la pèrdua total de les nostres dades personals. Observar l’escultura fa pensar que Google, Amazon, Instagram i Facebook, per exemple, tenen un perfil exacte sobre qui som, quants anys tenim, on vivim i treballem, quins són els nostres gustos, on anem de viatge, o què comprem. Cada «m’agrada» creua i relaciona les nostres dades.
Els algoritmes són verdaderes caixes negres de les nostres vides, posades a disposició de les grans distribuïdores publicitàries que coneixen quasi tot de nosaltres, i que vulneren la nostra identitat i privacitat.
De vegades, sembla que ens escoltin, perquè, en obrir una aplicació, hi apareix l’element de la conversa que acabàvem de tenir amb un amic o amiga.
M’agraden les ratlles vermelles d’aquesta futura mamà, perquè -al cap i a la fi- som nosaltres els que hem decidit fer la nostra vida amb una tecnologia totpoderosa a la butxaca, que controla tot el que fem, i que ni tan sols sabem dir-li prou.
