De joves jugàvem a fer teatre, representàvem, «fèiem forma que...» Uns actuaven interpretant un ofici i els espectadors havien d’encertar quin era. Sempre hi ha hagut farsants que simulen, per fer creure el que no és. Amb l’urbanisme la comèdia passa de mida, les transgressions ultrapassen la quantitat i la gravetat, és un escàndol «De cal Déu».
Fa temps que va sortir de Mare, les administracions no compleixen amb la funció pública d'ordenar, conservar, controlar la transformació de l'ús del sòl i del subsol. Davant les diverses formes de vulneració de la legalitat la resposta ha estat dèbil. Quantes vegades s’ha aplicat la restauració, eliminat la infracció i començat un nou projecte?
Fer creure, fer veure, fingir, de manera que no es detectin les irregularitats o infraccions ha sigut un modus operandi, característic, un delicte de guant blanc, que després, amb els fets consumats, es regularitza.
Hi ha una «quadrilla» de responsables: propietaris, promotors, constructors, arquitectes, que han torejat les lleis vigents, esquivant amb enganys la tramitació, sense esperar que governs més afins les canviïn o que eliminin organismes ambientalistes.
Res s’avé amb la realitat. El que havien de ser cisternes acaben essent piscines, una bassa de rec s’incrementa fins a nou, a una reforma, s’hi afegeix un circuit de motocròs, un parc aquàtic gràcies a un informe fet a mida, passa a ser d’interès públic, casetes d’eines sense projecte ni llicència, es metamorfosen en xalet amb piscina...
També, un hotel muta zones verdes en urbanitzables i no parlem de les abundants irregularitats: obertura i asfaltat de camins, destrucció de paret seca, edificis afegits, paviments de formigó a camins i terrasses, abocadors de materials...
Fa un temps ens vam allotjar en un hotel rural honest, que respectant la normativa té una piscina. En el mercat de l’Agroturisme competeix amb els que il·legalment, amb enganys, en brinden una a la terrassa de cada habitació.
