El recent retorn de Donald Trump a la presidència dels Estats Units ha reactivat tensions tant a nivell nacional com global. Malgrat el seu estil divisori i polèmic, una gran quantitat d’americans li han donat suport, en un vot que sembla anar més en contra del sistema polític vigent que a favor seu. I si això que acab de dir és cert, veurem que marca una tendència que reflecteix un desencant global del neoliberalisme i les seves promeses incomplertes, on les desigualtats han aprofundit el descontentament social.
Des dels anys vuitanta, quan el creixement de la productivitat va superar el dels salaris, la classe mitjana i treballadora nord-americana ha experimentat un estancament econòmic. Moltes persones es troben atrapades en feines que amb prou feines els permeten cobrir les seves necessitats, mentre l’habitatge s’ha convertit en un bé inassolible per a molts. En aquest context, per poc objectius que siguem, hem de veure que la campanya de Trump ha capitalitzat els problemes que realment preocupen els votants: la inflació, la immigració i la inseguretat. Enfrontant aquests temes amb un discurs simplista i directe, ha aconseguit connectar amb aquells que se senten marginats per la classe política tradicional.
Tanmateix, darrere d’aquesta retòrica de solucions simples per a problemes complexos s’amaga un enfocament que posa en risc els principis de la democràcia liberal. Trump, en efecte, es presenta com un líder que no es deté davant els cicles electorals per aplicar solucions ràpides, sovint en detriment de la planificació a llarg termini i del diàleg multilateral. Aquest estil de lideratge, també vist en fenòmens com el Brexit, desafia els valors de cooperació i consens en una democràcia, i promou en canvi una visió autocràtica on les decisions es prenen de forma unilateral.
El programa de Trump promet revitalitzar la classe mitjana i enfortir les institucions, però el seu historial mostra una tendència a beneficiar les elits a través de retallades fiscals i desregulació. El seu discurs sobre la igualtat de gènere i la justícia social sembla més una estratègia per guanyar vots que un compromís real, ja que al seu anterior mandat va promoure polítiques que restringeixen drets i limiten avenços en igualtat de gènere, una igualtat que, en una democràcia liberal, ha d’anar més enllà de la retòrica i traduir-se en polítiques concretes que promoguin l’equitat en el treball, l’educació i la seguretat.
Alhora, la seva retòrica contra la premsa crítica, etiquetant-la de «fake news», representa una amenaça directa a la llibertat de premsa, una pedra angular de qualsevol democràcia. Perquè una democràcia liberal es reforça amb una premsa lliure i pluralista, i l’ús de «fake news» com a arma per minar mitjans opositors és, per si mateix, una amenaça a la transparència informativa. En lloc de combatre la desinformació, l’administració de Trump va contribuir a la polarització de la informació, erosionant la confiança pública en els mitjans. I el seu idil·li actual amb Elon Musk no sembla que ajudi a resoldre el problema de la informació veraç. Com a prova, que diaris tan reconeguts com «The Guardian» i «La Vanguardia» hagin cancel·lat els seus comptes a X (abans Twitter) al·legant que avui és una xarxa de desinformació.
En l’àmbit internacional, la seva postura de «Amèrica Primer» i les seves polítiques proteccionistes auguren una creixent tensió amb potències com la Xina, que debiliten el multilateralisme i la cooperació global. La seva amistat amb líders com Vladímir Putin i el seu suport tàcit a polítics euroescèptics a Europa compliquen les relacions transatlàntiques i la cohesió d’organitzacions com l’OTAN. A més, la seva manca de compromís amb temes globals com el canvi climàtic i els drets humans representa un retrocés significatiu per a la posició dels Estats Units com a líder democràtic global.
En l’àmbit domèstic, el control absolut del poder per part de Trump i el seu partit planteja seriosos desafiaments per a l’equilibri de poders als Estats Units. Amb un Senat i un Congrés alineats i un Tribunal Suprem favorable, la seva administració té les mans lliures per implementar una agenda sense grans restriccions. I la por que aprofiti la seva posició per exonerar-se dels seus problemes legals (recordeu que ha estat processat per 34 delictes) i perseguir opositors no són infundades, considerant les seves propostes de substituir milers de funcionaris per persones «lleials» i d’aplicar polítiques radicals d’immigració, retallades d’impostos i eliminació de salvaguardes ambientals.
Finalment, encara que Trump promet atreure talent a la política, la seva preferència per la lleialtat sobre la competència d’idees posa en risc la pluralitat i el dinamisme necessaris per a una democràcia sana. La jutgessa Sonia Sotomayor ha expressat la seva preocupació pel poder que Trump podria exercir sense control, i analistes com Robert Kaplan veuen en aquest retorn una amenaça real d’un model de govern autoritari.
En conclusió, el retorn de Donald Trump a la Casa Blanca marca una nova etapa per als Estats Units, caracteritzada per una política de confrontació tant en l’àmbit intern com en l’internacional. El seu estil autoritari i la seva inclinació cap a decisions unilaterals representen un desafiament per als principis de la democràcia liberal, i posen a prova la resiliència de les institucions i el compromís de la societat nord-americana amb els seus valors fonamentals. En un món cada vegada més interconnectat, aquest enfocament polaritzador podria tenir conseqüències profundes, no només per als Estats Units, sinó per a l’estabilitat global.
