No hi ha prou voluntaris ni soldats per llevar tota la llacor abocada per Ikers, Alvises, Quiles, Desokupes, Negres, N’Dongos, TheGrefgs i Gisberts. Fabricants de fang que ofeguen l’enteniment dins aparcaments negats on centenars de cadàvers ingràvids i inexistents romanen en la foscor: «Els han amagat!». Sembren dubtes, inventen pors, víctimes i culpables pels seus ramats que pasturen a les deveses de Zuckerberg, als marjals de Musk, les valls de TikTok o a la fossa sèptica de Cuatro. Ramats d’’investigadors’ amb mans de metall luminescent remenant dins el llot putrefacte que els han venut com a veritat.
Els fangadors amb llengua de xarxa ens proveeixen de radars assassins, negacionisme climàtic, chemtrails, agenda 30, terraplanisme, 5G letal, lleixiu miraculós, ovnis i reptilians. Fabricants de tarquim ultra, tan antic com la gallineta carronyaire, que els zombis incauts consumeixen amb altivesa ignorant. Són la base de la cadena tròfica de la infoxicació subvencionada per la dreta i la ultradreta que alimenta desinformadors del tram superior amb sous infinits i una agenda gens oculta. Enllarden la realitat inflant el nombre d’ocupacions, transmutant independentistes en terroristes, els menas en violadors i delinqüents, Mònica Oltra en sospitosa i condemnada al mateix temps. Sembren odi per enfonsar aquesta democràcia malmesa.
Enmig de la llacada, els policies aturen els del poble però fan passar externs amb esvàstiques als ulls perquè puguin ser abraçats pel monarca. Són la policia d’un país amb jutges que inventen delictes per na Begoña o pels sis de Saragossa, terrorisme pels vuit d’Altsasu o pels manifestants del procés i, amb el mateix cor petri, no troben M. Rajoy, ni saben què hi pintava Aguirre a la Gürtel o quin mal hi ha en prostituir menors si ets empresari gran. I si la ‘fruta’ presidenta viu en un luxós àtic robat i un fiscal no se’n desentén, pagarà per incomplir les normes de la família que ocupa la cúspide de la cadena, la que decideix construir prop de rius o vora la costa, entre altres vells negocis.
Mazón aplica la doctrina ultra: mentir i atacar. Des del principi dels temps, fang, poder i impunitat. Però la natura, de mentides, no hi entén.
