Empastifar és embrutar, tacar, untar amb una substància pastosa o espessa. Pots empastifar-te les mans de greix o la roba d’oli. Un «empastifot» es refereix a una gran quantitat d’un mal com «hi ha una empastifada d’infectats». La mà dels humans ho està empastifant tot d’immundícies i els ecosistemes d’aigua dolça -el que queda d’ells- son dels més degradats.
Els grans rius han estat alterats i devastats, ja sigui el Mekong, el Colorado, el Nil o el Danubi. El 85% dels llacs del món -el que queda d'ells- estan en mal estat i alguns corren perill d'assecar-se. El cas més exemplar de llacs gegantins que s’assequen, és el del mar d'Aral, del que només queda un 5%, la resta s’ha convertit en un desert per l'arrogància mediambiental de la humanitat.
Segons l’Agència Europea del Medi Ambient, només el 37% dels llacs i rius d'Europa compleixen els criteris de bon estat ecològic, la resta estan afectats per nivells excessius de contaminants diversos.
Si a vostè li agrada la varietat, els rius espanyols -el que queda d’ells- son un catàleg de maneres d’empastifar la qualitat de l’aigua: El Miño brut per pesticides i abocaments industrials, el Júcar per plaguicides i aigües fecals, el Llobregat per deixalles industrials, escombraries i medicaments, l’Odiel a causa de les mines properes, el Guadiana per les tones d'agroquímics vesades, el Manzanares és dels més contaminats...
Més de la meitat dels llacs i zones humides d’Espanya -el que queda d’elles- necessiten conservació i per si no en tenies prou el 28% de las aigües subterrànies europees -i les menorquines!- estan contaminades.
L’aigua clara com la desforestació o la contaminació atmosfèrica, ha de rebre el tractament d’emergència mediambiental. L’única guerra que és necessari sigui declarada, és la de desempastifar i fer net els llacs, la mar, zones humides i rius... -el que queda d’ells-.
