Quan penses que en temes de violència masclista ja ho has escoltat tot: crits, cops, violacions, pares que han provocat incestos, ofegaments, ganivetades, doble abús a la mateixa noia la mateixa nit, manades, etc... Apareix el cas de Dominique Pelicot. Aquesta història evidencia les mancances de la justícia francesa, i ha provocat que s’intensifiqui el debat sobre el consentiment en el codi penal. Suposa la violació de Gisèle Pèlicot per part de centenars d’homes mentre estava inconscient, dormida per força, i ha generat la necessitat de modificar la legislació. No em puc imaginar com una parella pot organitzar tot aquest sistema, un horror convertit en la pitjor de les realitats. La drogava, i també la violava, ell i molts més.
Tot i que la resolució del cas encara és dubtosa, ja es preveu una reforma del codi penal francès. El debat popular, la gent quotidiana, ha sentenciat el suport incondicional a Gisèle, li ha mostrat la seva solidaritat, fent visible la necessitat de protegir totalment els drets de les víctimes. La seva filla Caroline, ha escrit un llibre amb el cas de la seva família per superar el trauma, i ella mateixa ha dut la «submissió química» al parlament francès.
Explica com va canviar la seva vida radicalment quan la seva mare la va telefonar el mes de novembre de 2020 per dir-li que havien detingut a Dominique per gravar per davall de la faldilla a vàries dones en un supermercat. Un cop detingut, la policia va trobar en el seu mòbil milers d’arxius pornogràfics, i entre ells, la seva mare drogada i violada per munts d’homes. La filla decreta: «el meu pare és un monstre».
Fins ara, el 2024, 40 dones han estat assassinades a Espanya a causa de la violència masclista. Un total de 1.816 menors van ser registrats com a víctimes de violència de gènere al nostre país el 2023.
Aquesta setmana, la justícia ha confirmat la condemna de 12 anys de presó a un home per violar una dona amb submissió química a Palma. Després dels fets, el condemnat li va enviar un missatge amenaçant: «porta’t bé, perquè si et portes malament faré que te’n recordis de mi». Dona la sensació, que les agressions grupals i les que es produeixen baix els efectes de les drogues han augmentat, però no he trobat dades al respecte.
Fins ara, també, les dades sorprenen: el 80 per cent de les violacions les executen coneguts, front el 20 per cent de desconeguts. Són familiars o amics. El 44,2 per cent de les dones expliquen que ha succeït en el domicili, 32 per cent en espais oberts, i el 17,8 per cent en bars, discoteques o restaurants.
El lloc no té gaire importància, perquè el problema és l’estructura. La construcció patriarcal que reflecteix una mentalitat possessiva i violenta, quan l’home creu tenir el dret de controlar, i faltar al respecte dels drets de les dones. La frase «la vaig matar perquè era meva» continua latent, exemplifica la gravetat i la urgència d’acabar amb la violència de gènere.
El Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones és el 25 de novembre. No és avui, però les xifres i els fets reclamen la necessitat de rallar-ne tots els dies. De vegades, em sembla que és la pròpia societat espanyola la que està adormida, inconscient.
