Miquel Ametller Caules va néixer, el novembre de 1937, per aquells fets inversemblants de la guerra civil, a una cova de Baixamar, al port de Ciutadella.
La seva infantesa, a una família pagesa, gent senzilla que treballava la terra menorquina, va transcórrer primer al lloc de ses Gelades, ben a prop de son Olivaret, i després, a l’estància Montserrat, al camí de Santandria. En aquells temps de precarietats i incerteses no va poder anar a escola, però va aprendre a llegir amb la seva germana Esperança amb publicacions per a infants, els tebeos.
De petit i de natural li va venir a Miquel Ametller s’acudit, perquè son pare ja era glosador. I just al set anys, aquell infant va ser animat a cantar en públic pel pare pagès de socarrel que sabia comptar i ordenar els mots. Va ser la primera de moltes altres vegades.
L’entorn familiar va propiciar un bon coneixement i contacte amb la glosa espontània, aquest patrimoni immaterial de la cultura menorquina. Pare i fill glosaven dins l’estable, feliços i sense frissera, quan munyien ses vaques de ses Gelades.
Miquel, home fort, dedicat als oficis de picapedrer de pous i paredador de pedra seca, va liderar, al començament dels anys 80, la recuperació del glosat menorquí. L’impuls inicial el donà el Col·lectiu Folklòric de Ciutadella, que animà aquest ressorgiment. Junt amb Esteve Barceló, es Verderol, i Josep Coll Triay, i el sonador Antoni Pons Marquès, expert en l’art de ses porgueres, Miquel Ametller va ser l’home providencial que, perseverant, organitza cursos, dona lliçons, atreu joves, els ensenya, funda Soca de Mots, i aconsegueix ressuscitar la glosa.
Recuperam ara al mestre Joan F. López Casasnovas que, a l’homenatge a Miquel Ametller, celebrat el 2017, així ho expressà:
En Miquel fou glosador
de petit seguint sa senda
de son pare i sa lliçó
de mestre Josep Vivó.
I no va viure de renda
que ho va fer tant bé o millor
i avui ja és una llegenda
de s’art de s’improvisació.
