De nou ha esclatat l’alarma sobre el perill dels nitrats arran d’unes elevacions ridícules damunt el nivell de 50 mgs/litre que marca la normativa actual. L’escola de Salut Pública del Llatzeret en més d’una ocasió s’ha fet ressò de la contaminació de l’aigua. Consulteu hemeroteca local sobre el prestigiós investigador Nicolàs Olea, que de forma taxativa recomana beure aigua de l’aixeta. El plàstic sí que mata i que els nitrats són una alarma exagerada.
M’explico:
Què són els nitrats? Els nitrats són una sal química que està present sempre en concentracions baixes en l’aigua i el sòl i són imprescindibles per al creixement de moltes plantes. Concentracions que poden augmentar per abocaments puntuals d’aigües residuals, però sobretot per l’ús excessiu i innecessari de tants nitrats en agricultura. Estudis asseguren que el 90 per cent dels nitrats que contaminen els aqüífers tenen aquesta procedència.
Els nitrats són imprescindibles per als cultius però en excés s’en van als aqüífers. I moltes verdures, sobretot les de fulles amples, bledes, espinacs, enciams són molt riques en nitrats, i tenen molts més nitrats que no pas l’aigua i ningú en xerra malament d’aquests nitrats. I també trobem nitrats en molts productes càrnics a on són utilitzats com conservants. Total que se calcula que els nitrats que ingerim a partir de l’aigua només representen aproximadament el 20 per cent, repeteixo el 20 per cent, de tots els nitrats que ens arriben a través de l’alimentació. I ningú en parla de tots aquests altres nitrats, el 80 per cent restant. Per què?
I igual que un excés de sucre, un excés de nitrats també pot ser perjudicial. Insisteixo, tant els nitrats de l’aigua com els què estan presents i en grau superior en els aliments.
I no són els nitrats, sinó els nitrits. Un derivat d’aquells dintre de l’organisme, que poden bloquejar l’hemoglobina impedint que transporti l’oxigen, (aquest sí, imprescindible per a la vida) i que l’individu se possi blau o cianòtic.
I aquest bloqueig sobretot pot passar amb l’hemoglobina fetal, l’hemoglobina que tenen encara els lactants. Aleshores, si una mare que no pot donar el pit, alimenta la seva criatura amb biberons amb aigua de l’aixeta i aquesta té nitrats per damunt de 50 mgr/litre, i també important, si aquesta criatura es posa també malalta, té sobretot diarrea, aquests nitrats tornen nitrits i són aquests que bloquegen la seva hemoglobina encara immadura amb el perill de que se posi blau. Sabeu quants casos de la síndrome del nen blau hi ha hagut en el nostre país en les darreres dècades? Cap, ni un, va assegurar na Margalida Palou, cap d’Àrea de Qualitat Sanitària de les Aigües del Ministeri de Sanitat en una taula rodona en el 2018. I aquest és l’únic motiu pel qual la OMS recomana que el nivell de nitrats no sigui superior a 50 mg/litre. Podeu consultar aquí: (WHO/FWC/WSH/16.52). També les dones embarassades haurien d’anar en compte, el fetus també té una hemoglobina immadura, però sobretot haurien d’anar en compte amb els nitrats que ingereixen a través dels aliments. Ho fan?
I no, els nitrats no produeixen càncer, només els nitrats que estan combinats amb amines: les nitrosamines sí són causants de càncer i saben a on estan presents aquestes nitrosamines? Doncs en la carn torrada i ningú alerta del perill de les barbacoes. Bé, l’OMS sí ho va fer però cap normativa hi posa límits.Un despropòsit.
2 I no seria molt més sensat evitar aquest gran malbaratament de nitrats en origen, emprant només els nitrats imprescindibles en cultius? I sobretot implantar l’agricultura regenerativa que no n’empra?
De pas ens estalviaríem les desnitrificadores, una altra gran despesa econòmica i d’aigua i que pot tenir falls. Un altre malbaratament.
Per anar acabant, a veure que els sembla aquest relat: podria ser que alguna companyia aprofitant el repartiment de refrescos tingués la brillant idea comercial d’embotellar aigua? Els anuncis d’aigua natural que ajudava a perdre pes van ajudar a impulsar les vendes. En un moment determinat, per animar encara més aquestes vendes, l’alarma exagerada dels nitrats va aconseguir que l’aigua embotellada sigui un dels negocis més rendibles del món. Podria ser?
Segur, l’aigua de l’aixeta és molt més saludable i amb més controls sanitaris. El que caldria també fer seria canviar l’actual normativa tan restrictiva. Sabien que hi ha alguns països que el dintell permès de nitrats està per damunt de 100 mg/litre?
Tenim una greu emergència climàtica i només tenim una solució: deixar de malbaratar. I ho podem fer en tot, per començar podríem deixar d’emprar aigua embotellada. I això seria motiu d’optimisme. I raonat, veritat?
El proper escrit versarà sobre una alarma de veritat, l’aigua embotellada en plàstic.
