Sempre he sentit a dir amb ironia que «S'aigu fa llimacs». Ho diuen els que prefereixen xumar vi o alcohol: «Vols aigua? -No, millor un ginet, que s'aigu fa llimacs!».
Eixeregat, assedegat i col·loquialment aixaragat, vol dir que tens molta set, la boca i la gargamella seca. Els esportistes quan corren una bona estona, poden tenir la llengua pastosa, la saliva espessa i estar escanyats de set, de fet, si és extremada pot ser un patiment.
Els nutricionistes recomanen no esperar a tenir ganes de beure, és necessari mantenir el contingut d'aigua normal, ja que regula la temperatura corporal i el bon funcionament de l'organisme. De fet, veus molta gent amb un bòtil a la mà fent glopets, dosi a dosi, durant tot el dia.
Amb el canvi climàtic i la tendència cap a un clima saharià, son molts els dies amb temperatura elevada i nits tòrrides, on sues abundantment i tens la sensació que has entrat en una sauna. En aquest cas també ens prediquen que el millor beuratge és l’aigua.
Com que érem conscients de la importància de mantenir-nos ben hidratats, fins el punt de considerar l’aigua un aliment, en teníem sempre de boca a la nevera, havíem recuperat el costum de la infància de fondre-hi una dolça d’anís o beure’n de fresqueta «a galet» d'un cànter.
I venga beure a «tutiplè» aigua de l’aixeta, crèduls i confiats, dos litres o més al dia, convençuts de la seva salubritat i que la seva ingesta era saludable i no feia «llimacs». Idò ara rebem com un mal ‘trago’, la notícia de que podria perjudicar la salut.
Tots fem errades i hauríem de ser comprensius quan algú l’ha esgarrada o fet una empasta. Altra cosa és si es tracta de funcionament negligent en persones que són professionals i no han estat amatents en una feina transcendent. No és gens d’estranyar que «assedegats de justícia», es reclami que se’n vagin.
