He tingut l’ocasió d’anar a escoltar la professora Sonia I. Seneviratne de l’Institut per a la Ciència i de l’Atmosfera i el Clima, ETH Zurich al Cosmo Caixa de Barcelona. La professora presentà un panorama preocupant de l’evolució climàtica a nivell mundial, especialment a la Mediterrània. Explicà que la temperatura mitjana de la Terra ha pujat 1,2º respecte l’època preindustrial. Aquesta evolució de la temperatura, en tant pocs anys, és conseqüència i està estretament lligada a l’increment dels gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera, principalment del diòxid de carboni CO2 però també del metà CH4 i del vapor d’aigua H2O. La relació entre l’increment de temperatura i els gasos, que no permeten que la Terra es refredi al mateix ritme que la radiació solar la calenta, demostra que l’escalfament global del nostre planeta és conseqüència de l’activitat humana.
Perquè es facin una idea, la concentració de CO2 abans de l’inici de la industrialització era de 280 parts per milió (ppm) de partícules de l’atmosfera, cap als anys 1960, era de 315 ppm i actualment està a 430 ppm. Com poden veure l’increment d’aquests últims anys és rapidíssim. Encara pot ser més ràpid l’increment de CO2 si s’alliberen grans quantitats d’aquest gas que ara estan dissoltes als mars, cosa possible, ja que els gasos deixen de ser solubles en líquids quan aquests s’escalfen. Ho poden comprovar amb qualsevol beguda que tengui gas si la destapen i la deixen escalfar.
Si no parem d’incrementar la quantitat de gasos d’efecte hivernacle i conseqüentment la temperatura del planeta, correm el risc de no poder tenir conreus que ens són essencials, correm el risc que l’actual fauna marina desaparegui, es multiplicaran els insectes i les infeccions que transmeten..., correm el risc d’incrementar encara més la fam al món i més migracions. És poc humà i d’ignorants pensar que a noltros, o a jo, no ens passarà res perquè tenim diners i amb diners es pot comprar qualsevol cosa. Quan els que passen fam i estan desesperats són molts milions la situació es torna incontrolable. És de poc enteniment pensar que estarem o estaré al marge de tot en una situació de caos global. És més intel·ligent evitar arribar a aquesta situació.
Un altre aspecte que la professora plantejà va ser l’increment exponencial de fenòmens extrems (veure gràfic), temperatures molt altes, sequeres, fortíssimes plogudes..., a mesura que augmenta la temperatura del planeta. A Menorca, seguiran venint els turistes si la temperatura és de 40 graus i la humitat del 90 per cent?
Potser, amb sort, un increment màxim d’1,5 graus permetria encara que els nostres ecosistemes fossin més o menys viables, però per sobre d’aquesta temperatura es produiran canvis irreversibles als nostres ecosistemes. De moment no fem gaire cosa per a frenar l’emissió de CO2 a l’atmosfera i ens seguim atracant als fatídics 1,5 graus d’increment de la temperatura.
La professora Seneviratne veu imprescindible actuar urgentment sobre les emissions d’efecte hivernacle de manera que per a l’any 2030 s’haurien de reduir a la meitat les emissions de CO2. Emissions netes zero per a l’any 2040 i després continuar reduint les emissions fins arribar a zero o com a mínim arribar al 10 per cent de l’actualitat.
Tots sabem el que cal fer per a no arribar a l’apocalipsi, els governs ho saben, les petrolieres també..., l’energia solar, l’eòlica, bioelectricitat, mobilitat sostenible, habitatges ben aïllats, nous sistemes per emmagatzemar l’energia, capturar el CO2 atmosfèric, reforestar..., són la solució. Tot això requereix polítiques decidides, governi qui governi, cap un objectiu clar: reduir les emissions de CO2 un 90 per cent com a mínim, i millor arribar a les zero emissions. Ja tenim tecnologia per a fer-ho, però per a arribar-hi amb eficiència, necessitem invertir molt més en recerca. Si no actuem amb rapidesa, des de les persones que ara tenen 20 anys, fins als que acaben de néixer i les que naixeran, viuran el que els científics han vaticinat des de fa molts anys: la desaparició del medi ambient que noltros i els nostres avantpassats hem conegut.
