Duim un estiu horrorós d’accidents a la carretera general, però també en altres llocs, el dimarts 17 de setembre vam tenir accident de trànsit a la via de ronda, exemple de via que es posa pels defensors del desdoblament de la carretera general, quan diuen que volen a la carretera general un «via de ronda» amb dos carrils per sentit… (greu error).
Estem a la setmana de la mobilitat europea del 16 al 22 de setembre. Consultada la web del Consell Insular, dimarts 17 i en concret la de la Conselleria de Mobilitat, cap menció a la data, tampoc he vist cap proposta o acció amb motiu d’aquesta setmana, tampoc els Ajuntaments de Maó i Ciutadella, amb batlia del PSOE a Maó i «Pacte d’esquerres» a Ciutadella, i açò és molt preocupant, la darrera notícia vista a la web del Consell Insular era del día 11 relativa al tema de la ITV (que dona per un altre article), val a dir que l’Ajuntament de Ciutadella va anunciar el día 12 un Pla de Mobilitat Municipal, però queda molt enfora del que realment hauria de ser un Pla amb aquest nom.
CC.OO., que fa molts anys fa feina en temes de mobilitat, també fa feina en el projecte de Llei de Mobilitat Sostenible que va quedar aparcada per l’avançament electoral de juliol de 2023. La dependència del vehicle privat per carretera en el nostre país és molt preocupant, entre altres coses per les conseqüències ambientals, ja que a les nostres illes els gasos per combustió són la principal causa d’escalfament climàtic i per tant de l’augment de les temperatures. Unes 236 persones han mort per calor aquest estiu a les Balears, segons l’aplicació web Mortalitat Atribuïble per Calor a Espanya (MACE), creada per un equip científic de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC), la Universitat de València (UV) i la Fundació per a la Investigació del Clima (FIC), segons informava «Ultima Hora», el passat 12 de setembre, i per tant tot el que siguin fer aparcaments, ampliar carreteres i facilitar l’ús del cotxe privat és, en termes econòmics, per mor de les grans conseqüències econòmiques que té i tindrà el canvi climàtic, un retrocés.
L’Agenda 2030 en el seu objectiu 11 (ciutats i comunitats sostenibles) cerca garantir l’accés a mitjans de transport assequibles, segurs i adients i va lligat amb l’objectiu 13 (adoptar mesures urgents per combatre el canvi climàtic i els seus efectes), per tant el debat no pot ser sobre carreteres (tot i que fa falta millorar la senyalització, i la seva seguretat sense cap mena de dubte), sinó de com ens desplacem i com podem reduir l’ús del vehicle privat.
Segons el Ministeri de Treball i Economia Social, durant 2023 al nostre país vam tenir 21.591 accidents de trànsit amb baixa durant la jornada laboral i 91 accidents mortals de trànsit, en quan als accident «in itinere», van ser 51.796 amb baixa i 125 accidents mortals un motiu més per fer feina en plans de mobilitat a les empreses, de fet CC.OO. ha fet aportacions a la Llei de Mobilitat Sostenible, entre altres, en tres artícles que fan referència als plans de mobilitat sostenible a grans centres d’activitat (article 26), Plans de Transport sostenible al treball (art 27) i la Planificació Urbana pel foment de la mobilitat activa (art 30), ara bé, a llocs com Menorca amb empreses petites que segurament quedaran fora de la seva aplicació seria recomenable fer plans de mobilitat als polígons més grans, aeroport, ports i hospital. Només a l’aeroport en plena temporada hi fan feina 2.400 persones.
Malauradament, aquest debat, com tants altres, s’han polaritzat les posicions dificultant el debat franc sense apriorismes, així algunes organitzacions empresarials i els partits de dreta aposten per més aparcaments, carreteres, desdoblament… i organitzacions mediambientals i partits d’esquerra per una mobilitat sostenible, almanco damunt el paper (tot i que l’experiència i els fets no acompanyen). La mobilitat hauria de superar la dicotomia dreta/esquerra o empresaris/ecologistes, a Menorca ens hi va molt. Pens sincerament que hauríem de ser capaços de trobar un model compartit per tots, partint dels objectius de l’agenda 2030, però també de les experiències a molts municipis europeus on governa o ha governat la dreta i que han aplicat mesures per reduir l’abús del cotxe privat com a principal mitjà de mobilitat. En aquest sentit anava el document fet per CC.OO. Menorca en el 2009 i presentat a la premsa el gener de 2010 ( enllaç de premsa, de la presentació de l’informe, https://www.menorca.info/menorca/local/2010/01/20/1356510/ ccoo-aboga-por-medios-transporte-alternativos.html).
Aconseguir «acords d’illa» ha de ser possible, en aquest sentit organitzar un debat franc i sense prejudicis on participin partits, empresaris i sindicats a més d’altres entitats socials implicades seria una primera passa.
Sense voler donar cap lliçó a ningú, el món de la política, tan esgavellat en els darrers anys, crec que hauria d’agafar exemple de sindicalistes i empresaris que dia a dia arriben, després de negociar, en ocasions amb mobilitzacions, a acords tot i tenir interessos diferents. En aquest sentit enyor gent com en Joan Juanico Petrus que va dirigir ASHOME durant 35 anys i amb el que, tot i tenir diferències notables en diferents temes, tenia una coincidència total precisament en la mobilitat als centres de treball i la necessitat de fomentar alternatives de desplaçament als treballadors del sector turístic des del seu lloc de residència a les urbanitzacions, ja que col·lapsaven a primera hora els aparcaments d’algunes d’elles, mai va plantejar, almanco en les converses que vam mantenir durant la meva etapa com a secretari general de la Comissió Obrera de Menorca, ampliar aparcaments, com malauradament sí fan molts dels que han passat per la Conselleria de Mobilitat del CIM, o per les regidories del mateix nom, dels diferents Ajuntaments.
El futur no es pot fer en una sola legislatura i el model de mobilitat en una illa com la nostra, si no està consensuat i assumit per totes les parts implicades, partits, sindicats i empresaris, etc, anirà donant voltes i canvis de direcció sense solucionar els reptes que tenim, ni assolir solucions estables i realitzables. La nostra economia, però també el medi ambient ens ho agrairà.
