Fa devers 10 anys va sortir publicat a «Es Diari» un article de David Marquès on anunciava que Algaiarens havia baratat de propietari, passant de la familia Squella Martorell a un empresari català, Manel Adell.
Era un cas més de canvi de titularitat, entre molts altres i cada vegada més freqüent. Aquesta noticia m’ha fet recordar la figura de Ricardo Squella Martorell, marquès de Menas Albas i de Terranova, personatge públic i polític, que havia estat caixer senyor del bienni 1956-1957, i també diputat a Corts entre 1982 i 1986.
Ricardo Squella
Si la memòria no em falla, record haver sentit a dir que quan el turisme anava agafant força a Menorca a vegades es posava a la vora d’una de les barreres del camí que duia a Algaiarens i controlava el pas dels cotxes que pretenien anar a les platges, de manera que si el vehicle tenia matrícula balear -PM- passava sense cap impediment, però si la matrícula era peninsular no autoritzava el pas. Diuen que més d’un i més de dos pretendents a circular pel camí es posaven com a feres ferotges, però no hi havia res a fer, el senyor Squella, que no cobrava peatge pels pas dels cotxes, els deixava passar a peu però no motoritzats. Deien també -no ho sé amb certesa, potser no era així- que darrera seu a vegades tenia estalonada l’escopeta del guarda la qual cosa dramatitzava l’escena ajudada per uns mostatxos considerables.
La primera vegada que vaig anar a aquest paratge va ser l’any 1961, quan vaig fer de guia d’un estol d’al·lots d’allò que es denominava la OJE. Passant per la platja – no sé quina de les dues- vam observar una escena pintoresca. Crec recordar que hi havia dues casetes de bany, cal suposar que s’empraven com a vestidors, un masculí i l’altre femení i que un home del servei de la casa anava transmetent missatges d’una caseta a un altra, dient una cosa així com «el señor marqués dice que...» o a l’inrevés, «la señora marquesa dice...» fet que ens va divertir molt. Així ho record i així us ho dic.
