Just abans d’obtenir la independència a l’any 1989 en relació al municipi al que pertanyia, es Mercadal, l’actual municipi des Migjorn Gran va abandonar l’antic topònim de San Cristóbal. Aquesta població, caracteritzada per les cases blanques i una estructura simple, s’estén entre la comunicació des de es Mercadal cap a la sortida a Ferreries, amb algun carrerany que li dona més encant, i denota l’origen antic, del segle XVIII. El creixement urbà més recent es fa cap al sud i la carretera a Sant Tomàs. És la població més petita de l’Illa, amb un creixement pla des dels 1.520 habitants de 2011 fins els 1.563 de 2023, potser degut a que les cases antigues buides van ser comprades per propietaris de fora, i pateix un encariment de l’habitatge, donada la proximitat a la costa.
L’apel·latiu Gran no estaria justificat, que no sigui per l’orgull i sentit de pertinença dels seus habitants, o per la seva capacitat de generar experiències col·lectives excepcionals, com són la banda des Migjorn, o la Gran Migjornale, celebrada aquest any el 17 i 18 d’agost. Aquesta darrera, una mostra d’art que reuneix més de trenta cases, té alguna semblança amb el que fan a Palma i altres ciutats adherides a l’organització Open House Worldwide, però afegint la presentació d’un o diferents artistes a cada casa, com a part essencial de la visita, a més de permetre veure des de dins una tipologia molt variada d’edificis.
Podem veure alguns locals comercials o tallers en procés de transformació, encara amb alguna maquinaria antiga, també diferents habitatges, alguns d’ells amb les antigues voltes de quatre arestes, de l’època fundacional de la població, i altres cases més noves, en general molt ben conservades, així com la projecció cap a l’espai obert del centre d’illa, de la part interior de la casa. Veiem en ocasions generosos jardins que passen per darrera d’altres edificis confrontants. Les illes, moltes quadrades i petites, són compactes, però tota la banda nord del carrer Gran dona cap al barranc de Torre Vella, i altres illes també tenen un espai central generós, que acompanya l’edificació donant-li un espai verd privat posterior, molt agradable.
La Gran Migjornale ens permet veure tots aquests detalls que configuren la població, i a la vegada, disfrutar d’una oferta molt variada de pintura i escultura d’autors locals i foranis, que no deixa indiferent. El recorregut per la ciutat amb l’oferta artística instal·lada al cor de la població, també estimula una particular socialització promoguda per l’activitat oferida, i dona una nova vida a l’espai urbà que es converteix en espectacle ell mateix, amb la incorporació de les cases obertes a la visita. Sense dubte, és una iniciativa que mereix continuïtat i que ens ajuda a contemplar art i descobrir l’estructura urbana. Una gran iniciativa dels Amics de l’Art des Migjorn Gran.
