Fa anys un cap meu empresarial em va dir. «En una discusió de resultat incert, en un contracte que has de negociar, pensar que te’n sortiràs és la meitat de l’èxit. Si tu no hi creus serà impossible, si hi creus pot sortir o no però sense aquest convenciment, és perdre el temps…».
ELS REPTES del nou govern de Catalunya són importants perquè suposen un canvi de paradigma. Nou finançament que aporti més fons a la Generalitat i no sigui percebut com un privilegi per a Catalunya sinó com un canvi de finançament, de repartiment de recursos entre el GC i les CCAA fent Espanya més federal amb l’aplicació del principi d’ordinalitat, l’ordre dels que paguen i reben és idèntic. Que s’acabi, o almenys es moderi, el dèficit fiscal superior al 10% del PIB que pateix Catalunya des de fa més de 70 anys.
MILLORA de l’ensenyament amb una població immigrant important que no parla la llengua i s’ha d’integrar com a part essencial de la ciutadania de la Catalunya del futur.
TENIM la sanitat millor del món o quasi pero l’estrès a què està sotmesa no és sostenible malgrat la disponibilitat, professionalitat i voluntat del personal sanitari.
EL TURISME és una font de riquesa però el volum, 12% del PIB espanyol, no és sostenible per preservar físicament el país i per fer-lo raonablement compatible amb el benestar de les persones que hi viuen. A on hi ha més turisme la renda de la ciutadania baixatinguem-ho clar. Hi ha un límit a no sobrepassar.
TOTS aquests problemes a resoldre a Catalunya són els mateixos que tenen les Balears amb un problema afegit, allà ningú sap si el nou Govern ho sabrà resoldre amb l’ajut de la ciutadania, però l’esperança hi és, i aquí no hi ha constància que el problema sigui entès pel Govern, no per raons de racionalitat, sinó d’ideologia. De veritat es creuen que el primer problema de les Balears és la «persecucio» del castellà? El que no s’entén és impossible que es resolgui.
NO TENIM un probema de creació de riquesa, a Espanya creixem a més del 2%, sinó de repartiment d’aquesta, no hem de millorar el PIB per habitant com a primera prioritat sinó l’índex Gini que medeix la desigualtat de riquesa de la població. És per això que és millor el PSOE que el PP i és millor Kamala Harris que Trump o el laborisme que els tories o Macron que Marine Lepen…
DESPRÉS del Brexit i de 12 anys de governs conservadors al Regne Unit, manifestament poc hàbils… varen crear el problema i no han sabut resoldre-ho, hi havia raons per pensar que la situació només podia empitjorar, deportació d’immigrants als països d’origen, crisi econòmica i especialment industrial, pèrdua de part del mercat financer… L’arribada del laborisme al poder amb un primer ministre Keir Starmer pragmàtic i que entén el problema en la seva simplicitat i en la seva complexitat l’ha posat en via d’enfrontar-lo i solucionar-lo. Era esperable pero no segur i ha passat.
EL PROBLEMA de la immigració a França i l’elitisme del Govern del president Macron ha separat la ciutadania del govern i ha provocat el creixement de l’extrema dreta que amb un plantajament simplificat i fals de la realitat ha posat en perill la República. La reaccio de l’esquerra i la dreta ha retornat el problema a la seva dimensió, malgrat el mal govern, no més del 30% de la població vol un programa d’extrema dreta… Ara cal saber com es governa França, no és fàcil trobar l’inici de solució, però el problema està reconegut i aquest és el primer pas per solucionar-lo.
ALS EUA un candidat a president manifestament immoral, mentider compulsiu, amb causes penals i civils pendents, amb una obsessió per protegir els EUA de la Xina que vol corregir sense seguretat el marc general del lliure comerç, s’enfrontava a una persona manifestament amb problemes de memòria conseqüència de l’edat. L’arribada de una nova candidata a presidenta amb un candidat a la vicepresidència «normal» ha canviat la situació i avui és possible, però no segur, que pugui guanyar les eleccions al novembre i alliberar els EUA i el món de 4 anys d’incertesa i indecència.
EL RESUM és que hi ha esperança arreu i que els problemes que fins ara apareixien com irresolubles des d’una visió curta, poden tenir solució amb amplitud de mires i generositat encara que no sigui fàcil. Hem de concluir que la democràcia és el millor sistema de govern perquè és capaç de corregir aquests problemes. És per el vot dels ciutadans que es pot posar fi a aquestes deficiències dels governants… segur. Tinguem confiança en la solució, la mateixa que em demanava el meu cap empresarial quan era jove.
Té sentit recordar en aquest punt les paraules de Shakespeare a «La Tempesta»:
«El que és passat és només un pròleg, el que vindrà només depèn de tu i de mi».
