TW

Alfonso Buenaventura, al seu excel·lent treball dedicat als pescadors menorquins, diu que, a més dels tres grans ports, Maó Fornells i Ciutadella, hi havia altres ports i cales que eren el centre d’acció d’altres pescadors.

És el cas de la cala dels Canutells, on treballaven uns pescadors que ja vaig citar a Calesfonts, els fills d’en Xec Reynés Puig, en Paco (Francesc), casat amb una filla d’en Padilla que regentava el bar La Cala de Calesfonts -avui Miramar i en Joan es roig. Jo els vaig perdre de vista as Castell quan van decidir baratar de cala; de Calesfonts as Canutells.

Darrerament, he notat una sensació col·lectiva que la gent francesa (açò que ara diuen «francesos i franceses») està envaint Menorca    per segona vegada; la primera l’any 1756, però vull destacar que deuen haver passat devers 60 anys d'ençà que as Canutells hi van instal·lar un club    francès el Club Mediterranée que era tan privat que no acceptava visites dels indígenes menorquins. Açò va determinar que més d’un mascle aspirant a «picador» anés a veure si era cert que les dones anaven mig -o del tot- despullades, inventant-se unes històries absolutament increïbles.

M’han confirmat que    a tocar de la cala, hi havia uns magatzems habilitats com a lloc    per anar a romandre, on jo    hi vaig ser qualque vegada a fer un dinarot. Una anècdota a rememorar és que un bon amic des Castell, n’Ivan, va acabar fent feina de cambrer-cantant al club de Cadaqués, a l’Empordà,    cap allà l’any 1966, gràcies a les seves connexions amb els responsables del C.M., quan feia duo amb en Biel Xurron, que va regentar Es Cau de Cala Corb. Convé destacar que a Cadaqués fa pocs anys la Generalitat va obligar els responsables a deixar el poblat retornant l’espai a l’estat inicial, atès que era a una zona de protecció especial.  A Menorca el poblat va anar caient de vell i abandonat. Encara hi deuen quedar restes arqueològics-turístics.