TW

La relació de Maria Àngels Gornés i Joan F. López Casasnovas -més que cosins, eren bons germans-, és una llarga i sincera història plena de complicitats i afectes.

La cantautora i Joventuts Musicals de Ciutadella, amb l’entusiasme i l’empenta de la seva inquieta presidenta, Pili Carreras, va escollir el Festival de Música d’Estiu per a presentar «Bat a bat», el darrer disc de Gornés.

Dotze cançons inspirades i recreades en poemes inèdits d’aquell gegant de la cultura menorquina, de mort tan cruel com sobtada el juliol de 2022, que els amics coneixien, hipocorísticament i amable, com en Nan.

Feia calor, dilluns vespre, al claustre del Seminari, un dels espais mítics de la ciutat levítica i senyorial. Els xipresos traspuaven xafogor, i ja no voleiaven ni xisclaven les vinjolites. Silenci foscant.

Noticias relacionadas

I la serenor del pati embolcallava, respectuosa, la veu tendre i càlida de Maria Àngels, els versos inflamats de Joan López -que ell, absent i present alhora, escoltava, atent i amatent-, i les músiques, guitarra i piano, del fill de la cantautora, Guiem Soldevila primer; i del violoncel·lista Pau Cardona. Placidesa. Atenció sense desfici.

Gornés desvetllà algunes de les vivències amb el cosí poeta i mestre de tantes coses. Com l’origen de «Mariners sense barca», avui un himne d’aquesta Illa que navega sobre el mar que és la mar.

Recuperem, ara, la paraula d’en Joan, el soci 141 de Joventuts Musicals de Ciutadella, quan ens explica el perquè del seu nom com a confegidor de versos: «En molts poemes em faig dir Pere Xerxa i açò per alguns motius. Pere, perquè ‘sant Pere bon homo era’ i és el patró dels pescadors. Perquè, essent jo insular i marítim, quin advocat podria tenir millor que ell? Era tan humà! Va negar el Crist fins a tres vegades i ho va plorar amargament..., però la seua actitud després fou ferma com a pedra». Quina lliçó de fe.

Ai, Joan!, com t’enyoram, i com et retrobam quan, com els àngels, Maria, la teva cosina, canta «La casa» i les «Geografies urbanes» on el carrer de sa Carnisseria, 20, va unir, per sempre més els cors i els batecs de les famílies López i Carreras.