A veure si ho he entès bé; després de dècades de batre-mos es cap per trobar sa manera de posicionar-mos com a destinació atractiva i competitiva, de posar en pràctica estratègies polítiques de tot color per atreure sa major quantitat possible de visitants; ara que sa nostra fulgurant indústria turística viu temps de bonança, repentinament hem decidit que no volem més turistes.
Més de quaranta anys d’intentar definir es model turístic, d’encomanar informes i estudis, d’assistir a fires -impulsades pes mateixos governants que ara s’alcen en contra de sa saturació-, després d’haver gastat un munt de doblers en stands i promoció, de cop mos fa nosa es turisme.
En aquest moment dolç que vivim, i que lamentablement provoca tants recels, ha sorgit es discurs de «posar límits», que s'expressa de manera semblant a zones tan dispars com ses Canàries, Màlaga, Barcelona, i que també ha arribat a ses Balears.
Sí, aquest promet ser un estiu calent. Sa turismefòbia, aquest moviment que s'alimenta de persones insatisfetes que pretenen espantar un turisme que molesta, reivindica un canvi de model econòmic, però sense aportar alternatives ni opcions que ho facin viable. Es detractors des nostro sector estrella estarien encantats que es turistes mos enviessin es doblers, però que no vinguessin a ca nostra.
S’impacte econòmic des turisme també té un efecte multiplicador damunt d’altres indústries, com ses que abasteixen ses empreses hosteleres de béns i serveis, en què hi estan implicats pràcticament tots es sectors professionals. Açò afegit as fet que quan un turista va a un restaurant a menjar o compra en un comerç de sa zona, també contribueix a s’economia local, i es cicle continua. Pensa-m´hi bé; sa gran majoria de menorquins, directa o indirectament, formam part d’aquest cicle. Fins i tot aquells que ara en reneguen.
A sa protesta hi ha una part important de consciència ambiental, però també de demanda de solució a problemes estructurals que cap govern fins ara ha estat capaç d’abordar, com sa congestió des trànsit, sa manca d'habitatge o s’escassetat d'aigua. No podem donar s’esquena a sa necessitat d’una planificació a curt i llarg termini que resolgui aquestes deficiències, abans que se mos en vagin de ses mans. Aquest és un debat complex que no vol colors polítics ni actituds reprovables com ses que hem vist aquests dies. Es dret legítim a sa protesta sempre ha de ser compatible amb es respecte per sa gent que mos visita, sense accions agressives i s’aplicació de mesures pes nostro compte.
I jo me deman; on eren fins ara aquestes veus discordants que protesten per una suposada massificació?
Es turisme forma part d’una conquesta social derivada de sa millora de ses condicions laborals i de vida de sa població. Possiblement bona part des que participen a ses concentracions viatjaran aquest estiu. Volem enfonsar es turisme que depreda es territori, però volem anar de vacances. Tenim turismefòbia, però a la vegada mos encanta viatjar i conèixer altres cultures diferents a sa nostra.
Estaria bé actuar amb un poc més de coherència i demanar-mos si noltros som a altres parts del món es turistes que a ca nostra no volem.
Ja coneixem es resultats de sa prova d’un món sense turistes. Quan tot es va aturar a causa de sa pandèmia de covid-19, vam veure es seus efectes devastadors per as principal sector. Ets aeroports van tancar, ets hotels van quedar buits i ses agències de viatges en línia van patir una paralització total d’ingressos.
Es repunt turístic que viuen en es darrers temps moltes zones des territori espanyol ha fet que ets hostalers se freguin ses mans, i amb motiu, després de dos anys de crisi de sa primera activitat econòmica d'Espanya i per suposat de ses Balears. En es cas concret de Menorca, avui per avui, es turisme representa bon i bé es 80% des pes de s’economia insular. Es menorquins sabem que si sa indústria turística -i es 1.659 milions d'euros que va aportar a s’economia de s’illa l'any passat- fos engolida de cop, es cicle de què rallava s’aturaria i Menorca faria fallida amb més de la meitat de sa seva força laboral sense feina.
No podem donar-mos un tir en es peu. Ni viure en una eterna contradicció davant allò que està sent es gran debat d’aquest estiu; turisme sí o no, o a mitges?
Menorca s’ha convertit en una marca, un referent per as consum turístic que vol sebre com és açò de viure en una postal, però que ara corre es perill de ser dinamitat per grups que no el volen.
