El que no dic

Avui m’he proposat escriure una columna positiva, optimista, plàcida. Per tant, malgrat els senyals que m’envia l’entorn, no parlaré de l’allau de cotxes que omplen la carretera; dels girs inesperats dels turistes a mitja via interurbana quan troben que s’han errat de sentit; no parlaré del que costa aparcar a qualsevol poble de Menorca perquè la infraestructura d’aparcaments no dona per més; tampoc diré res de les barques que circulen a tota llet dins la badia o en entrar a una platja, fent trontollar tot el que hi ha al voltant. Ni dels fems, el material reciclable i la brutícia que mai no pot acabar de ser retirada per uns serveis de neteja saturats. O del cost de sortir a sopar, en el supòsit que trobis una taula a un lloc que et faci ganes. I, per descomptat, no diré res del clima de crispació política que hem presenciat en els darrers dies per part d’alguns representants públics que, pel que es veu, no tenen prou cintura per representar a ningú.

Noticias relacionadas

El parany de les assegurances

Más noticias relacionadas

No parlaré de res de tot això. I, en canvi, em centraré en exaltar les bondats de l’estació que ens acull, de la calor mesurada (segons el meu parer) que gaudim, de com m’agrada l’estiu i com de feliç em sento d’habitar aquest paradís nostre i capbussar-me dins aquesta mar clara i transparent que ens envolta. Al cap i a la fi, la meteorologia sempre és un recurs socorregut de conversa i que no sol aixecar moltes ampolles… no?