Hi ha paraules d’uns idiomes que s’empelten en el vocabulari d’altres. La paraula rock és un préstec a fons perdut de l'anglès. La llengua que l’assimila es diu que fa un manlleu, són manllevades del castellà: vivales, papadineros, xiringuito... En canvi desdeluegu, entonses, fallo... són barbarismes que es fan servir erròniament, perquè ja hi ha paraules en la nostra llengua amb el mateix significat.
Degut als diferents parlars que històricament han intimat i cohabitat amb el nostre, de préstecs lingüístics, manlleus i barbarismes en el llenguatge col·loquial en tenim un fotimer. Qualcuns, que van de pillo, els ajunten tots i els donen la categoria d’idioma, per evitar considerar el menorquí una variant dialectal del català.
Per cert, pillo o pillet, és una persona espavilada, que entén les coses amb una rampillada i també un poquet entremaliat. Diferent és «un vivales» , aquest actua amb picardia, és hàbil per aconseguir allò que pretén, vividor i desaprensiu, s'aprofita d'una situació per treure'n benefici.
En tenim una mostra: Ignacio Garriga, president del grup parlamentari de Vox, va carregar 39.000€ de despeses personals al compte de la cambra catalana: la quota de l'AMPA dels fills, perruqueria, restauració, compra a supermercats, tintoreria... Com diria un castís «Lo han pillao con el carrito del helao».
Olana i companyia, tant que xerren, van de salvapàtries, ells que venien a desmuntar els xiringuitos polítics tèrbols, idò són racistes, xenòfobs, perpetuadors per línia directa de l’ideari franquista, negacionistes, masclistes, molt bons manipuladors i a més, molts d’ells, col·locant-se en els càrrecs més ben pagats, són uns «vivales».
França els ha barrat el pas. El futbolista Mbappé, s’ha atrevit a parlar en plata, per fer veure a milers de joves abstencionistes fills d’emigrants, que com a francesos havien de votar. Chapeau per Mbappé!
