Fa temps que corre per les xarxes el meme que s’ha trobat la informació per desmentir alguna de les moltes faules, falòrnies i/o falsedats que hi circulen, sobre algun tema mèdic o físic o de tota mena, i es completa amb la portada d’un llibre de text d’ESO.
I és ben trobat, perquè si el personal hagués tret un mínim profit d’aquesta etapa educativa aquests disbarats que corren pel ciberespai tindrien molt menys predicament. Ara corre la superxeria, convenientment empesa pels sectors ultraconspiranoics, que la Unió Europea ha decidit tocar els nassos (i no sols metafòricament) als ciutadans amb aquest invent del tap de plàstic enganxat a les botelles que empram per beure aigua, sucs, llet o refrescos, una mesura que, és clar, afavoreix algun ocult lobi industrial i pretén acabar amb les campanyes solidàries que obtenien diners recollint els taps solts. Entre els discursos més de moda sobre l’excessiu controls dels estats sobre els ciutadans i l’avorriment i la falta de temes que afecta molts mitjans, la cosa s’ha escampat, naturalment sense cap prova, tant se val.
El cert és que la UE aprovà el 2019 una directiva que ara ha entrat en vigor, la 2019/904, per prevenir l’impacte d’alguns productes plàstics, dificultant-ne la dispersió o l’abandonament fora dels circuits de reciclatge, tot afavorint-lo, i la mesura no suposa cap molèstia més enllà d’un petit canvi de costums i un mínim gest de responsabilitat cap al medi ambient.
Obres un cop un tap d’aquests i ja has après com funciona, perquè no hi ha trampes ni secrets, i si havies obert una llauna de les que tenen l’anella enganxada ja pots dir que ets màster en el tema. Però tothom ha d’opinar i moltes veus clamen pel que han entès com una intromissió inacceptable en la llibertat individual, un atac a la tradició i la intimitat i ja que som una prova que les administracions totes exerceixen un fosc poder incontrolat sobre el poble.
Naturalment, un cop entrats en aquest camp de joc, es fa molt més fàcil tant divulgar com encaixar queixes paral·leles amb el mateix embolcall sobre el control del trànsit, els excessos de la legislació laboral o els impostos, i a veure qui és el valent que es torna a mirar-se el llibre d’ESO.
