L’esquerra té tot el dret a governar a Ciutadella només per un motiu prou important:va aconseguir uns resultats electorals que li permeten una majoria d’onze regidors entre els tres partits. Si hagués accedit al govern local quan tocava ningú no discutiria aquest dret legítim, però la «intel·ligència artifical» d’una fotocopiadora avariada va impedir signar un acord en el darrer moment. Però aquesta anècdota va demostrar les grans discrepàncies personals i polítiques entre els regidors del PSOE i el PSM. Tal vegada, amb els canvis a les llistes, es poden haver suavitzat. Les crítiques de l’anterior cap de llista del PSOE Carol Cerdà a la gestió del PSM a l’Ajuntamemnt durant la campanya electoral ja semblen oblidades.
De la moció de censura presentada aquesta setmana per expulsar a Juana Mari Pons Torres de l’alcaldia criden l’atenció un parell de coses. No hi ha una sola crítica a l’actual govern en minoria del PP. Sembla lògic pensar que si es censura amb una moció és que es vol censurar alguna cosa que no es fa bé. El segon aspecte és que les mesures de gestió que es proposen, pràcticament totes estan en marxa o previstes i no tenen identitat política, sinó que són compartides per tothom. Em fa la impressió que els tres partits d’esquerres han pujat al cotxe sense omplir les maletes. El problema no és qui governa a Ciutadella. Aquesta és una qüestió política i l’esquerra en té dret. El problema és de gestió. Si els tres socis posen com exemple la gestió dels vuit anys del pacte crec que no és un bon inici. El PP es va enfonsar després del nefast període de Brondo-Casasnovas. L’esquerra ha perdut vots per la ineficàcia de la seva gestió, en una etapa en què l’administració local es va sanejar econòmicament i va acumular doblers al banc, però no va ser capaç de dur endavant cap projecte important.
La moció de censura tan anunciada és un tràmit. El repte és posar en marxa una gestió diferent, coherent i sobretot que doni resultats tangibles.
