Exhalació

Festes passades, coques menjades. Així ho diu es refranyer popular, i mai més ben dit si tenim en compte que es municipi, després de sa ressaca de dues llargues i intenses jornades rematades per sa nit de Sant Joanet, retorna poc a poc a sa normalitat, as seu dia a dia, amb es tragí habitual. I ho fa mentre es serveis de neteja fan feina des de fa dies per restablir sa normalitat a ses principals vies i escenaris on va transcórrer sa festa. És obvi que no es tracta d’una feina d'un sol dia; encara són visibles ses restes de brutor en qualcuns des carrers de sa ciutat que van deixar tant cavalls com participants a sa festa. Ciutadella és gran i va quedar molt bruta. Es desembarc de gent va ser massiu. Però està garantit que es servei de neteja viària passi per tot. Només hi ha que tenir un poc de paciència.

Sa ciutat de ponent, que va ser capaç de resistir usque ad mortem s'atac turc de s’any de sa desgràcia, com recorda s’obelisc que presideix sa plaça de Born, ha escrit una nova pàgina de sa història de Sant Joan. Ciutadella, amb es carrers i places convertits en estores d’arena blanca per rebre sa qualcada, va transformar aquell alegre i anhelat primer toc amb què es va donar es sus a s’esclat de ses festes, en una melodia lenta i trista sa matinada de dia 25. Es protocol·lari «Fins l’any que ve, si Déu vol!» posava punt i final a unes festes memorables.

Es balanç global ha estat des més satifactoris des darrers anys i sa celebració d'enguany deixa un bon record en es sentits de tots aquells que la vam poder viure, amb moments espectaculars, com es Caragol des Born o es Jocs des pla, principals focus de preocupació de ses forces de seguretat i des dispositiu sanitari, i que finalment van transcòrrer amb normalitat i sense incidents de consideració. Des d’aquestes línies lament especialment ses caigudes d’un des cavallers, de sa Capellana i des Caixer pagès de tramuntana, com a accidents més destacables, tot i que sabem, i ho celebram, que estan evolucionant satisfactòriament en es seus respectius domicilis.

Sa gran afluència de visitants -més de 26.000- atrets per sa bellesa i espectacularitat dets actes eqüestres, ha exigit un gran esforç de coordinació i logística per garantir sa seguretat de tots es presents i s’atenció sanitària des ferits. Es dispositiu d'emergències ha funcionat amb eficàcia, segons ses determinacions des pla d’autoprotecció.

Ajuntament i professionals implicats, tots han estat a s’alçada i han fet feina amb un objectiu clar; aconseguir unes festes es màxim de segures possible.

Clarament es missatge de precaució i responsabilitat escampat per ses autoritats ha tingut efecte. Ciutadania i visitants -llevat inevitablement de qualque excepció- han respectat sa festa. Però no podem davallar sa guàrdia. Es compromís de continuar fent feina perquè cada any ses celebracions transcorrin de manera més segura i mostrar a respectar-les ha de ser un compromís col·lectiu, des que tots n’hem de prendre consciència.

A pesar de ses vicissituds i transformacions que han sofert en es transcurs des temps, ses festes en honor as nostro patró conserven s’estructura més tradicional de Menorca, sa qual rememora de forma fefaent ets estaments que composaven una obreria medieval de forma pràcticament ininterrompuda des des segle XIV, mantenint així es seu esperit nuclear. Ciutadella les mostra amb orgull en unir història, tradició, sentiment i emotivitat.

No podem tancar ets ulls, emperò, davant un fet real i plausible que deixa desprotegides unes celebracions ancestrals i posen en joc es dret de poder-les disfrutar com hem fet sempre petits i grans. com és sa qüestió de sa massificació, en augment d’any en any.

Mentre siguin respectats ets aspectes essencials Sant Joan se seguirà celebrant, sinó haurà passat per ses nostres vides com una exhalació.