En el capítol anterior, el conseller de la cosa estava molt enfurismat per culpa dels seus batles a l’Illa del Nord, que cada dia n’hi fan una. Ara anunciant que tancaran un parc aquàtic que hi ha en sol protegit, ara obrint i tancant als cotxos dels turistes els carrers del poble, ara alçant pedrots per restaurar aparcaments il·legals...I ara, per paga, en té una que ha vetat sa flabiolera.
Com envejava el conseller el bon senderi de la seva col·lega la presidenta de Madrit, que acabava de penjar una medalla de la solapa del gall dindi de l’Argentínia que, a part d’insultar el president Xanxes, ja ha fet davallar els sous dels argentinians un 33 per cent!
Però així i tot no va poder evitar que sortís el tema del president aquest del Parlament de les Illes Tropicals que esquinça fotos de les víctimes del franquisme en seu parlamentària. Com si no en tingués prou amb aprovar una llei per a la desmemòria històrica dels ciutadans...
Al nostro espia li va fer tant d’oi que se va escanyar amb la dolça que na Nataixa li havia ofert. I és que aquell dia l’homo anava disfressat de caixera de Sant Joan, ben rebuda en el despatx del conseller perquè tothom entenia que a qualque banda s’havia d’amagar.
Avui l’espia comenta que ha passat tanta pena com la setmana passada. Ara bé, ell més discret, perquè ha triat la disfressa de jutge. I a la vista de com està no anant la llei d’amnistia i del jutge que diu que envia el govern del president Xanxes «a tomar por culo» (perdonin, però és paraula de jutge) tothom l’ha ovacionat quan ha arribat al despatx del conseller, tret de na Nataixa.
- Novetats, Juan Pelayo -va exclamar el conseller dirigint-se al seu assessor-, que avui venc amb moltes ganes de governar. Ja has fet la carta de reprovació del president aquest de s’altre partit nostro que esberla fotos?
- Sí senyor -va respondre l’assessor- i m’hi he mirat molt perquè no es pugui ofendre ni molestar ni res, tal com vostè me va ordenar.
- Idò ja la pots enviar a la premsa -va replicar el conseller, contundent-. Que ningú no pugui dir que no esteim en contra d’aquestes actituds -va afegir, sense poder evitar de posar-se a riure.
- I la carta de felicitació al president, que mai no me’n record que és de nom, que tenim a l’Illa del Nord, l’has feta també? -va continuar com una moto el conseller.
- Sí senyor, la tenc a punt -va respondre l’assessor, que avui estava segur d’haver-se guanyat el sou i la paga doble.
- Mem, però aquesta no és de broma -va replicar el conseller-, així que me l’hauries de llegir abans que l’enviem.
- Bono -va respondre l’assessor mirant per damunt la carta-, li dic que el felicitam per haver legalitzat totes les obres il·legals sense perdre el temps ni en demanar informes tècnics. I que hi ha una gran alegria entre aquells que s’havien fet un xaletàs infringint la llei, perquè el podran vendre encara més car, precisament perquè està construït allà on no es poden construir.
- La cara de babaus que posaran els propietaris que van respectar la legalitat! -va amollar na Nataixa- Mai més no creuran en la llei.
- Mem, Juan Pelayo -va continuar el conseller, sense fer cas de la secretària-, però no veig que a la carta li diguis res del parc aquàtic aquest, que ben segur que l’haurem de legalitzar també.
- És que sembla que això vindrà amb una altra tongada... -va continuar l’assessor, dubtant si no xerrava més del que de moment tocava-, quan posin les urpes damunt el pla territorial insular, que ells anomenen PTI.
- Molt bé, Juan Pelayo -va respondre el conseller mentre feia l’ullet al jutge-. És evident que esteim ben representats en aquella illa. I supòs que l’homo fa sermons contra la massificació turística però que no en perd una perquè n’hi hagi més...
- I tant, conseller -va afegir l’assessor-. Ja ha dit que continuarà participant a totes les fires de promoció turística que es facin al món.
- Bingo! -va exclamar el conseller.
