Els mosquits són uns insectes que, a més de ser molt empipadors per a la gent, molesten, piquen i transmeten malalties gens bones per a la població humana, i tenen una vida molt curta; diuen els que en saben d’aquests temes, que és entre dos i trenta dies, depenent de circumstàncies que fugen del coneixement de qui escriu aquestes retxes.
He pensat que la curta existència d’aquests petits i emprenyatius essers vius pot tenir qualque cosa a veure amb la nova directriu rebuda des Diari, limitant l’extensió a 2.390 espais totals. Açò de fer columnes és un exercici de gran utilitat per a mantenir les sinapsis en bon estat, atès que obliga a afinar les paraules de manera que no hi hagi fulles seques i no productives i que tot sigui prou comprensible i útil al lector.
Crec, sense cap pretensió, que de qualque manera ens anem sortint de les regles que regeixen la mare Natura, aquella que, deixant de banda els orígens -atròfics i no certs- de la història dita «Sagrada», consta que els mosquits també es van salvar a l’Arca de Noé. Temps enrere els humans van inventar diversos sistemes per a combatre els mosquits, com ara un producte anomenat DDT (DiclorDifenilTricloretà) que es venia amb el nom comercial de «Flitt», del que es derivava el verb
«Flitar», que era emetre aquest producte vaporitzant-lo amb un aparell amb un dipòsit davanter i una manxa. Aquest producte es va descobrir que era molt perillós i que les seves nefastes conseqüències per a la salut humana eren quasi eternes. Em sembla que m’estic embolicant massa. Tot sigui per arribar a l’espai reglamentat.
Tot aquest preàmbul és degut al record de quan el paper de diari tenia segones i terceres utilitats, a més de sevir per a transmetre notícies i avisos de tot tipus i condicions, des de inauguracions de pantans fins als resultats dels partits de futbol, quan només es jugaven els diumenges capvespre, passant per allò que es deia «Notes de Societat», precursores de l’actual premsa anomenada «del cor». En resum, el paper de diari era molt emprat, entre d’altres coses, per a fer net els vidres de les finestres (es veu que la tinta seca feia molt bo), o per embolicar els panets amb companatge (açò que ara en diuen «bocatas»). A veure si tot açò es pot fer amb els «bits» de les versions informàtiques, com ara el «Menorca.Info».
I, com aquell que no vol la cosa, hem arribat als 2.390.
