No empraré literatura enrevessada per dir què penso de la Festa i dels seus embolcalls. La Festa, per a mi, per si algú veu bellumes rares en aquest article, diré que és una formosa i esplèndida representació d'una societat ancestral que bategava als nostres carrers amb els noms i llinatges dels nostres avantpassats, la qual sempre ha de respectar al màxim l'essència d'aquell esperit que, fins no fa massa, ens envoltava a tots essent conscients que duem entre mans el llegat més mal de fer arribar a la futura generació: Aquell sense màcula de degeneració. Hi som a temps!? El què d'aquest article és si això darrer és pregunta o exclamació. Sé que és un tema espinós que, mal entès, pot suposar-me perjudicis, més enllà dels que ja em jutgen amb prejudicis. Així que alguns podeu girar pàgina, per a la resta, per als oberts de ment, amollo la pregunta de marres:
Què és Sant Joan? La resposta variarà segons la persona. Si respon una defensora rigorosa dels valors feministes, potser dirà que Sant Joan és una festa masclista que denigra la dona relegant-la a un paper merament secundari. Però si la mateixa pregunta la traslladem a un defensor acèrrim dels drets dels animals, potser la resposta serà que és una festa que maltracta, primer un be, i posteriorment centenars de cavalls. Si la dita pregunta la dirigim cap a un republicà convençut, potser dirà que és una festa que rendeix «pleitesia« a persones que es creuen més que les altres pel fet d'haver nascut amb certs llinatges. Si ho demanem a algú que no reconeix l'Església com una entitat de servei cap als altres, potser faria esment que aquesta Església és una entitat ancorada en el passat que es lucra amb la Fe i que no representa la totalitat de les Fes de la societat. I si ho demanem a un informàtic (quasi em brufo!), potser dirà que és discriminatori amb qui té feines modernes o no artesanes... Sí, sé que em comenceu a mirar estrany, però feu un tomb dins la consciència, passeu-vos la mà pel pit i emmiralleu-vos. Vosaltres també teniu una resposta per a la pregunta. Jo he donat la meva en el primer paràgraf.
Com veieu, amb només una pregunta podem encendre un debat enverinat i irracional. Però trepitgem el terra: Són les opinions d'alguns, com les que he posat només com a exemples, la qüestió més preocupant de la nostra Festa? Per a mi, no. Ni de lluny. «Les opinions són com els culs, tots en tenim un», com es diu a la pel·lícula «El novato» de Clint Eastwood. No perdem de vista la lluna mirant el dit. L'inconvenient més gran de tots, i aquí sé que coincidirem molt ciutadellencs, és la massificació del turisme de borratxera i desgavell. Del turisme en general, parlem un altre dia. Per aquest turisme jove, ignorant (quan no saps on vas ni per a què, ets un ignorant), alcohòlic (no tot), d'estança gratuïta (a les platges properes o als pisos llogats pels papàs), de comportament incívic (calen exemples?) i de ganes de donar-ho tot (el dolent) en dos dies, s'ha de trobar alternativa per a no arraconar o allunyar la festa a qui sempre l'hem viscuda amb sentiment i tocant-la amb la mà, com al mateix bé, i en primera persona, sortint o no dalt cavall.
Etzibo les aglomeracions. No em cauen peces en asserir que la massa tendeix a l'oradura, però també opino que l'individu és eixit per naturalesa. Per això, els individus que ens governen i que no poden evitar la invasió any rere any de la nostra pobra Ciutadella, puix la llei de lliure circulació comanda, tenen l'obligació de trobar opció/elecció per aquesta afluència invasora, quasi colonitzadora, que pertorba l'esperit santjoaner de la majoria de nosaltres, sobretot d'aquells que ja no poden acudir on solien per mor de la massificació. No em val que això ha vingut per a quedar-se, ni tampoc «qui dia passa, any empeny», és a dir, que ho aclareixin els pròxims. No. Si fem això, la nostra estimada Festa morirà d'èxit i tindrem la certesa que «hi som a temps?» era una pregunta d’abjecta resposta.
Si damunt la taula, i complint-se molt bé els darrers anys (des d'aquí felicito els cossos i forces de seguretat de l'Estat), hi ha diversos plans de protecció per als principals actes de la Festa, per què no es contempla la possibilitat d'un altre pla que inclogui també tenir controlada la massa que aporta descontrol? La meva intenció no és controlar perquè sí, sinó per prevenir, puix res bo porta l'alcohol en excés, les drogues i el vici irrefrenable dels qui abusen d'ambdós estupefaents. O és que hem de tapar-nos sempre el nas amb l'olor de pixat, de gitat i de marihuana que hi ha a alguns carrers durant la Festa? On quedaria la nostra condició com a poble en aquest supòsit? És qüestió de doblers, sí, i de voluntat política, també. Solucions n'hi ha. Obrim la taula de debat perquè càpiguen més opinions i opcions.
Acabo, i ho faré a l'estil Aznar (qui m’ho havia de dir!): «Qui pugui fer, que faci». Jo també evoco la radical insinuació de la mobilització ciutadana... però no la insurrecció. Visca Sant Joan lliure!!!
Bones festes!
