Tot i que enguany (i per primera vegada) no podré gaudir de la nostra estimada festa, he trobat oportú fer una reflexió d’en què s’ha convertit Sant Joan i el que significa avui dia. És públic i notori que existeix des de fa anys un debat referent a la massificació de la festa, i evidentment és una realitat que la festa fa anys que s’ha vist desvirtuada per l’assistència cada vegada més massiva d’hordes de joves (molts d’ells menors d’edat) amb ganes de «juerga», perquè per lo vist, tant a Mallorca com a Catalunya existeix una espècie de creença per part dels pares d’aquests joves que regalar-los venir a Menorca per Sant Joan com a premi per haver tret bones notes és una bona idea, pensant que l’Illa és una espècia de guarderia amb les parets recobertes de material blanet perquè no es facin mal... pura ignorància.
La realitat és que les festes de Sant Joan poden ser molt perilloses davant el desconeixement de molta gent que encara no ha madurat prou per analitzar el que pot suposar acceptar pastilles de desconeguts, mesclar-ho amb alcohol i acabar diluït en la multitud i els cavalls. Per una banda aquestes hordes de joves desvirtuen la festa, perquè venen per al que venen (saben entre poc i res del més elemental) i, per altra banda, arrisquen la seva pròpia integritat. També s’ha de deixar clar que molts dels mallorquins, catalans, gent d’altres comunitats i d’altres parts del món venen no només per seguir la tradició i per amor a la festa, sinó també com a amics de ciutadellencs i menorquins, pel que aquests sí, són tots més que benvinguts i no es mereixen quedar estigmatitzats per la imatge que molts tenim dels forasters que ens visiten aquests dies. Al títol m’he referit a «l’efecte Sant Joan» també per una qüestió econòmica, i és que fa uns dies es va publicar una notícia referent al creixement econòmic de les Balears durant el primer trimestre d’enguany, i què voleu que us digui, Menorca fa avergonyir... de fet d’aquí a catorze dies publicaré un article més específic sobre aquest tema, però el que vull posar en relleu són les enormes diferències que encara existeixen entre l’activitat econòmica de l’hivern i la de l’estiu, i el mal costum de tendir a fiar-ho tot a l’efecte Sant Joan o a l’efecte agost... queda clar que Sant Joan suposa un gran revulsiu econòmic per a moltes empreses locals, però seria ideal que per Sant Joan poguéssim viure unes festes més autèntiques amb un públic més madur i que al mateix temps l’activitat econòmica fos més regular durant tot l’any, sense haver de dependre d’aquests «efectes» efímers amb alguns pros, però amb molts contres... no sé si el que planteig és utòpic, però es podria intentar. Sigui com sigui, molt bon Sant Joan a tothom!
