Es mes de juny Ciutadella té un altra llum, un altre color, s’ensuma una olor diferent. Esteim a ses portes de ses festes de Sant Joan, estimades i desitjades per tots es ciutadellencs i ciutadellenques. Vivim submergits de ple en es malaveig des preparatius entorn de sa festa per excel·lència. És un estat excepcional, un capgirament de s’ordre que arriba es primers dies d’estiu, en sa maduresa de s’any i en sa llum d’or des solstici, just quan es dies comencen a fer-se més curts.
Mos sentim depositaris i successors des sentiments, que en es transcurs de sa història, han mogut es nostros avantpassats a mantenir i exalçar allò que som. I gelosos d’aquests sentiments esteim compromesos a mostrar i a transmetre a ses generacions que mos han de succeir, que sa nostra festa, no és una festa qualsevol. Sense dubte es seu significat ha aferrat en es cor de sa nostra terra, resultant model i expressió de sa fidelitat i s'amor que es ciutadellencs sentim de forma immemorial pes nostros costums.
No es pot mostrar allò que no s'estima i no es pot estimar allò que no es coneix. Per poder difondre aquest valuós patrimoni que tenim, primer l’hem d'estimar, i per estimar-l’ho l’hem de conèixer.
I dic açò arran des desembarc cada vegada més nombrós de gent de fora, majoritàriament de Mallorca i de Catalunya, que ve a fer es seu Sant Joan paral·lel, sense entendre ses tradicions, sense conèixer es protocols ni es sentiment de què rallàvem cap a sa nostra festa major. Es ciutadellencs, en segons quins moments i actes des que sempre havíem xalat vivament, ara mos hi arribam a sentir desplaçats, com si ja no hi tinguem lloc.
Quan rallam de Sant Joan a Ciutadella, pensam en omplir es carrers i places. Pensam en trobar-mos amb sa nostra gent, es nostros vesins, amb aquells amics de ver, sempre a punt per brindar i felicitar-te cor obert.
S'estiu tot just se desperta a Ciutadella i mil banderes la cobreixen. Des de cada racó es sent es so d’un fabiol que mos fa escarrufar sa pell. És sa gesta que mos agermana, que mos dota de sentit de pertinença a sa terra on esteim arrelats. No obstant açò, veim com de cada vegada són més pocs aquells moments as voltant des quals encara mos hi podem arreplegar amics, vesins i família. A tall d’exemple; es Dia des Be, inici de totes ses celebracions; es dissabte de Sant Joan, quan sa Qualcada es dirigeix a l’Hospital Municipal per tal que es residents, des de finestres i balcons, puguin xalar uns instants des bots des cavalls; assistir, en acabar es Caragol des Born, as cant de Vespres a s’ermita de Sant Joan de Missa; es caragols des matí de Sant Joan, en què tant fillets com avis aprofiten per fer sa capadeta des de portals i finestres; quan s’escolten en silenci es darrers sons des tambor i es fabiol, a cas caixer capellà.
Són actes senzills i entranyables que, si mos ho permeten, esperem poder seguir celebrant amb sa nostra gent, entre abraçades, paraules afectuoses i bons desitjos, com es d’aquest passat dissabte, en què va tenir lloc sa vetla des be. A partir des fosquet, es voltants de cas caixer pagès de Tramuntana van ser un esclat de goig i passió, com a preludi d’allò que tan desitjam a sa ciutat de Ponent. No hi va quedar cap cotxeria sense obrir, ni cap porta ni finestra tancada. Tots es vesins des contorns des carrer Cabrera es van congregar amb alegria i generosament, entre una estesa de taules a vessar de menjua i beguda, per donar es sus a ses festes de Sant Joan, com a fillets que esperen els Reis.
Sant Joan no és engatar-se, agafar ses riendes o estirar es mos des cavalls, fer fotos de prop mentre corren i posar en perill cavalls i cavallers. Qui ve a Sant Joan no ve a una botellada de final de curs, sinó que ve a un poble que viu i vol guardar gelós sa seva festa.
Som un poble, acollidor i pacífic, conscient i orgullós des seus orígens i tradicions. Som un poble que quan toca fer festa, omplim es carrers i demostram una hospitalitat i pluralitat extraordinàries cap a aquells que procuren conèixer i entendre sa festa, i la respecten. Un poble que miram cap on anam, però també d'on venim, i que per açò esteim determinats a decidir es futur d’allò més íntim i identitari.
