Els adults quan ens dirigim als infants fem servir paraules pròpies del llenguatge familiar que no sempre recullen els diccionaris. Així, quan fem força per aixecar una criatura diem fent gràcia: Upa li! Així mateix tenim l’expressió «fer upa», referida a alçar un infant de terra. S’àvia li diu: -Vols fer upa?
Per altra banda hi ha «alça-li!». He escoltat aquesta exclamació en el sentit no d’alçar un pes, sinó de mostrar sorpresa, incredulitat, com si s’hagués dit una exageració: -El turisme desenfrenat possibilità que en juliol, agost i setembre tinguéssim a Menorca 979.362 visitants i enguany encara seran més... -Alça-li! Són bastants, no?
D’ençà de la pandèmia, no és que a la gent li hagi agafat per viatjar, és que és una dèria mundial, fa furor i bat rècords també a Menorca. Rebem de tot i molt, tenim més quantitat d’avions, creuers, cotxes, embarcacions... i en conseqüència hi ha més places turístiques no declarades, més impactes ambientals, més residus, la turistització de paratges verges o la sobreexplotació de recursos naturals.
La situació no fa més que empitjorar, emperò no ens estem de res, tenim l’eclosió dels fantàstics jets privats, augmenten els megacreuers i els megaiots, l’agroturisme de luxe i el d’hotels de ciutat i endemés de propina, el turisme d’autocaravana, el d'aventura, l’esportiu, l’aquàtic, de festivals... -Alça-li! Sí que hi està sí desbocat!
En diuen turisme sostenible, després inventen el circular, seguidament l’ecoturisme, a continuació el regeneratiu… Si la indústria turística segueix el seu model de multituds a costa de no comptabilitzar els costos ambientals, tot açò són etiquetes, és posar noms. Per recuperar el control de l’activitat turística l’única solució possible és no ser inundats amb tants viatgers, no «fer upa» a la seva crescuda. -Alça-li! Quasi res! Els governants s’atreviran?
