Amb aquest poema, la seva autora, va participar a la quarta vetllada de la sisena temporada del Poetry Slam Menorca que es va celebrar divendres passat al teatre del Casino 17 de Gener de Ciutadella
Sense formar part de cap partit polític, i emprant imatges i figures literàries, amb aquests versos Maken Massanet aporta una mirada personal i independent sobre la controvèrsia suscitada a Ciutadella entorn de la moció de censura.
Un poema que ens convida a pensar, en un exercici entre la introspecció, la crítica social i la provocació.
En els miralls de la ciutat reflectida,
on el temps sense descans gira,
corren ànimes ocultes,
feixugues i ofegades,
hipòcrites i postisses,
càrrecs de rols i màscares.
Hi conviuen éssers que lluiten,
lluiten per una cadira!
El sol il·lumina el camí,
però sense mirar ni veure,
sense propòsit ni deure,
aclucalls miren el seu propi destí.
La moció de censura s’ha d’enllestir.
Presoners del temps, cecs, muts i sords,
homes infames, vils predicadors sense pudors,
dones roïnes, enfurides i mesquines,
descurats rèptils d’ullals esmolats,
excusen que són venials els pecats,
i ho fan en nom dels ciutadans amats.
Tant ràpids com verinosos,
tan viperins com fastigosos,
Al saló gòtic desmesurats,
van i venen cobdiciosos els atacs.
En els miralls de la ciutat reflectida,
on el temps sense descans gira,
en la solitud de la nit asserenada,
en un món sense vela ni disfressa,
és quan l’ésser vertader es despulla,
quan l’ànima autèntica es desfulla,
sense mirades esbiaixades ni desviades,
sense pors injustament infundades,
i la nuesa de l’essència és emmirallada.
Lluny de dolents i perversos,
de ferotges i despietats,
sense principi ni fi.
Jocs de miralls entrellaçats,
reflexos entre ficció i realitat.
Defugir d’aquest món absurd,
defugir d’aquest clarobscur,
sentir i mirar de veritat,
deixar enrere desassossecs i angoixes,
llançar desconfiances i angúnies.
Tancar els ulls en la soledat,
en silenci escoltar la quietud,
i amb el cor sentir plenitud.
En els miralls de la ciutat reflectida,
on el temps sense descans gira.
Benaurat sigui el poble i els seus ciutadans,
amb reflexos de bons governants,
perquè a un poble, a un poble gran,
no se’l governa des d’una cadira.
Siau bons o no siau!!!
