«Llei Orgànica de Protecció Integral de la infància i l’adolescència» (Lopivi) ni una sola mesura efectiva de protecció als infants i adolescents en relació amb els riscos ja evidenciats de relació amb el món digital. La Lopivi obliga a les administracions a garantir la inserció dels menors en la societat digital confiant que aquests en facin un ús responsable. A les grans tecnològiques ni un sol límit ni una sola exigència.
Les institucions i administracions entusiasmades amb l’educació digitalitzada ja des de Primària, no empatitzen amb el patiment familiar amb relació a les pantalles ni amb la creixent addicció i la intoxicació emocional dels menors que els malbarata capacitats i futur. El discurs públic encara culpabilitza exclusivament els progenitors dels problemes dels menors amb les pantalles, menystenint la pressió social i sobretot amnistiant les tecnològiques.
Un nombre creixent de famílies es van revoltant contra l’ús dels mòbils vinculats a la infància i estan cooperant cada vegada més per construir altres recursos per estar protegits i protegir els seus infants. Molts centres educatius i mestres també van fent ajustos en els seus plans digitals. És una autèntica marea cada vegada menys silenciosa.
Una de les mesures fonamentals que adopten les famílies són els Pla Digital Familiar impulsats des de diferents plataformes de pediatres. Es tracta d’un document que es consensua en família per regular l’horari i els espais dels usos dels aparells digitals (smartphons, tabletes, ordinadors, televisió smartwatch,...) quan s’està en família.
L’elaboració, ajudats per alguna de les moltes guies que es troben fàcilment, implica un procés de reflexió per disminuir els riscos físics, mentals, socials que es donen al voltant de la tecnologia digital.
Es proposen protocols per ajudar a avaluar el perfil digital tant personal com familiar i així prendre consciència del consum digital actual, amb quines aplicacions i objectius i en quins horaris. Saber d’on partim ens ajuda a establir objectius realistes. A més sovint es detecta algun grau d’addicció i llavors és fonamental començar a prendre mesures o buscar ajuda.
Aquest pla ha de contemplar horari i llocs en els quals cap membre pot usar pantalles. Són precises zones de la casa lliures de maquinària digital i amb silenci electrònic per a tots. La televisió o altres pantalles no han d’estar en funcionament mentre estem junts dinant o quan es fan altres tasques o es juga.
També cal preveure recursos sans d’entreteniment en situacions d’espera, desplaçaments llargs, (llibreta per a dibuixar, llibretes de passatemps, jocs de taula, converses, relats, jocs d’atenció, cotxets…) També cal incloure què fer en cas de plors i enfad reclamant alguna pantalla.
Atès que el sedentarisme incita al consum digital, cal preveure activitats diàries, com a mínim freqüents, a l’aire lliure
És recomanable que primer ho implementin els progenitors perquè les pautes seran per a tots. L’eina més poderosa que teniu a l’abast és el vostre exemple.
El Pla ha de preveure que els infants no han d’estar exposats a cap pantalla durant una hora abans d’anar al llit per l’efecte estimulant que té la il·luminació de les pantalles.
És aconsellable compartir les regles de pantalles de la família; han de comunicar-se als cuidadors i als avis per garantir l’estabilitat de les regles, siguin els que siguin els adults que estan amb ells. A les trobades amb grups d’amics i amb la família extensa s’ha d’aconseguir coherència de tothom.
El Pla Digital Familiar preveu una estona setmanal per comentar com ha anat, reconèixer l’esforç que s’està fent i prendre consciència de la qualitat de vida que aconseguim.
