El Grup Impulsor de Mesures de Millores Educatives creat a Catalunya com a reacció preocupada pels resultats de l’informe PISA ha proposat una sèrie de recomanacions que m’he atrevit a resumir en poques paraules. Cada títol, lògicament, suposa diferents canvis i accions prou fonamentals i exigents que no puc detallar, si bé, a bon entenedor poques paraules basten.
1. Equitat i inclusió.
2. Aprenentatges fonamentals.
3. Benestar de la comunitat educativa.
4. Baratar part de la formació del professorat.
5. Potenciar capacitats dels centres.
6. Estabilitzar la política educativa.
Cap dels sis principis és nou. Són aspectes que el món de l’educació ha reivindicat constantment i llargament en les darreres dècades. Essències d’un bon sistema d’ara, que també recollien Menorca Edu21 i Illes per un Pacte. Per què si són evidències no es tenen en compte i hem d’esperar que PISA detecti que no va prou bé? Darrere la resposta a aquesta pregunta hi ha moltes claus.
Hem fet llargs processos d’anàlisi, debat i de propostes. Molt positius i savis. Però després acaben tovant. La nova llei d’educació de les Illes diu en el preàmbul que els articles s’han de llegir i interpretar d’acord amb el Pacte, però ja han passat 2 anys, i sembla que cap dels sis fonaments de més amunt hagin estat els protagonistes principals dels canvis, ordres i regulacions. Ho han estat l’avaluació i l’estabilització de professorat d’acord amb el passat no amb el present ni futur.
Pactes i lleis es llegeixen poc, fins que se n’han de fer de nous perquè els anys passen i no han servit. I així successivament. És més fàcil seguir les rutines i les fórmules de sempre que aplicar les innovacions consensuades, des dels consellers als darrers professionals. Pesen més els tics de polítics, càrrecs de torn, i conjunt d’intervinents que els consensos. Llegim poc i entenem manco.
Ara Catalunya farà un desplegament en favor de aquestes sis canvis. A mesura que passin els mesos, a poc a poc, les inèrcies de sempre frenaran els canvis. La teranyina d’interessos, drets adquirits, paperassa i invents rars seran com esbarzers. Només una cosa els pot salvar, s’han imposat un mecanisme de control plural i compartit (no de l’administració) aparentment de prou garanties per comprovar que els canvis s’apliquen. Veurem.
Una de les causes bàsiques d’aquesta involució reiterada és que les paraules van per un carril però els recursos, d’inversions i despeses, van per un altre. L’energia posada en les solucions determina el canvi. I l’energia depèn de la part de pressupost que s’hi assigna. I de la dedicació a favor del canvi de les masses socials.
Els recursos són escassos perquè segueixen amuntegats ineficaçment en mans de minories sense que el sistema sigui capaç d’obtenir-ne els imprescindibles per posar-los on farien més profit, amb l’excusa del dogma capitalista, que els doblers han de ser en mans dels inversors (només vàlida en la part que no és avarícia o injustícia).
I la dedicació de franc de les masses en favor del canvi només succeeix quan es donen les condicions d’espais i llocs perquè ho puguin fer. La captació dels espais i del temps de la gent avui és una altra ànsia del sistema econòmic i social. O feim ciutadans de qualitat o els farem incapaços. Ens estranyam que l’extrema dreta cresqui avui com l’esperança de molts. Difícilment podia acabar d’altra manera.
El condiment imprescindible per avançar en la millora en educació, però també en habitatge, en justícia per al sector primari o emergència climàtica és la capacitat dels ciutadans per exigir, plantejar i votar. I aquí no ens enganyem, han estat molts els que s’han dedicat a fer ciutadans complaguts, incapaços de pensar, mal informats i absents. Així ni votarem bé, ni hi haurà pressupostos per l’important ni hi haurà l’energia de la dedicació de les persones.
Analitzau amb sinceritat les sis propostes del principi, i demanau-vos quant hem fet els darrers anys precisament en sentit contrari. Una educació millorada pot ajudar a fer persones capaces del segle XXI, sempre i quan la resta no es dediquin a anul·lar-les com a ciutadans.
