Parlar en nom dels líders caiguts

Sánchez oblida que el cop de gràcia que acaba amb el líder del PP és la trama d'espionatge que va posar en marxa per tenir munició contra qui podia fer-li ombra dins el partit, començant per la presidenta madrilenya. És quan es destapa aquest escàndol que comencen les dimissions en cadena a la cúpula popular i perd els suports que tenia.

Noticias relacionadas

Limitar no és ofegar

Más noticias relacionadas

L'estratègia de debilitar l'adversari cercant la seva divisió interna, distingint entre bons i dolents, és més vella que el fil negre. El PP ens ha venut durant anys que Margarita Robles era la socialista autèntica, moderada i dialogant, un títol que ara sembla haver heretat Emiliano García Page. La resta, començant per Francina Armengol, serien només «mariachis sanchistas».

S'ha de recordar, però, que fins fa quatre dies era el mateix Pedro Sánchez qui presentava Pablo Casado com un extremista venut a Vox, en contraposició al ‘moderat' Feijóo. Ara els papers en la funció s'han invertit.

Aquí a Menorca, el PP de Ciutadella també s'ha proposat pujar als altars a Carol Cerdà com la candidata del PSOE que ha renunciat a la batlia per no haver de votar la moció de censura contra Juana Mari Pons Torres. L'al·ludida ha hagut de demanar a les xarxes socials que es deixi d'emprar el seu nom per dir que ha rebut pressions del partit per deixar l'acta. No valdria més deixar que cadascú s'expliqui o es defensi per ell mateix i no parlar per boca dels altres?